El president del Govern, Pedro Sánchez, descarta «apagades» o «racionaments de bombones de butà» a causa de la crisi energètica que afronta Europa, que, de moment, ja ha requerit una injecció de 30.000 milions d’euros en fons públics per tractar de contenir la inflació.
En l’àmbit estrictament energètic, Sánchez va anunciar ahir al Senat que la gran indústria que produeix electricitat i calor en instal·lacions de cogeneració podrà rebre una compensació pel topall al preu del gas imposat a través del mecanisme ibèric. En aquest sentit, va defensar que el mecanisme està aconseguint contenir el cost la factura de la llum en més d’un 15% des que va entrar en vigor, i va tornar a reclamar a Brussel·les la reforma del mercat elèctric, regit per unes normes que no funcionen en el context actual.
Sobre la inestabilitat que sofreix Europa per la invasió russa d’Ucraïna, Sánchez va descartar prendre mesures «dràstiques» per reduir el consum energètic, encara que va reconèixer que tant Espanya com Europa s’estan preparant per al «pitjor» escenari de cara a l’hivern, que seria el generat per un tall total del subministrament des de Rússia. Davant l’actitud de Vladimir Putín, que utilitza l’energia com a «arma de guerra», el Govern treballa per reduir la seva dependència dels combustibles russos amb la diversificació de subministraments, l’impuls a les renovables, les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i la solidaritat amb Europa.
Llast al creixement
No obstant això, i malgrat estar en una posició «millor» que la d’altres socis europeus amb major dependència del gas rus, Sánchez va dir que la crisi energètica llastrarà el creixement econòmic, i no descarta noves mesures d’estalvi si es produeix un tall total del subministrament. Malgrat això, va defensar que les mesures posades en marxa el passat 10 d’agost, que entre altres aspectes regulen els termòstats en determinats edificis i l’apagat d’aparadors, han permès reduir el consum energètic en un 4,7% des que van entrar en vigor.
Més enllà de les mesures d’estalvi energètic, Sánchez va anunciar que les instal·lacions de cogeneració quedaran cobertes de manera temporal pel mecanisme ibèric que limita el preu del gas emprat per a la generació elèctrica, tal com venia reclamant el sector. Aquesta mesura «excepcional» beneficiarà sectors com el tèxtil, la ceràmica, el maó, els fertilitzants o el químic, que representen prop del 20% del PIB industrial a Espanya, i podran «continuar operant i garantint l’ocupació en tot el territori nacional». Així, el Govern permetrà que les plantes de cogeneració que així ho decideixin puguin renunciar a l’actual retribució regulada del 7,4%, per a percebre en el seu lloc l’ajust del mecanisme ibèric, com fan les centrals de cicle combinat de gas. Segons Sánchez, aquest mecanisme, al qual fins ara no podien accedir aquest tipus d’instal·lacions, ha permès contenir la pujada de les factures elèctriques de famílies i pimes en un 15% en comparació amb el preu que es pagaria si no s’hagués aprovat aquesta mesura, amb un estalvi estimat de 2.000 milions.
Així mateix, Sánchez va insistir a reclamar a Brussel·les la reforma del mercat elèctric, el funcionament marginalista del qual, al seu judici, està finançant de manera «estúpida» la guerra de Putin a Ucraïna, en retribuir totes les tecnologies al preu de la més cara, que normalment són els cicles combinats de gas. «Presentarem en les pròximes setmanes la nostra proposta de reforma integral del mercat elèctric de l’electricitat i del mercat europeu de comerç d’emissions de diòxid de carboni (CO₂)», va assegurar.
Durant el debat amb Sánchez, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va proposar premiar amb descomptes directes al rebut energètic als consumidors, famílies i pimes pel seu estalvi d’energia, en lloc d’establir mesures de compliment obligatori. Després d’anunciar dilluns alguns dels eixos de la seva proposta de pla energètic, Feijóo va demanar ahir al Govern que deixi a un costat la «intransigència energètica que ens ha portat fins aquí», i que les mesures d’estalvi siguin consells i recomanacions. El PP proposa ajudes a empreses perquè l’activitat industrial segueixi endavant, apostar de manera massiva per les renovables i reconsiderar el tancament de les centrals nuclears, previst de manera progressiva entre 2027 i 2035.
El president del Govern eleva l’ofensiva per desmuntar la imatge d’Alberto Núñez Feijóo
A l’abril es va començar a parlar del ‘efecte Feijóo’ però, cinc mesos després, les enquestes assenyalen que l’embranzida no para. Al juliol Pedro Sánchez va reactivar el PSOE, amb nous portaveus als quals ha demanat que no deixin passar al polític gallec ni una declaració sense contestar, i ahir va voler ser ell directament el que llancés l’atac.
Per trobar el cos a cos, el cap de l’Executiu va proposar un debat al Senat, on Alberto Núñez Feijóo té escó. Sánchez va plantejar abordar el problema de la crisi energètica i en aquest assumpte es va centrar durant el seu discurs principal, d’una hora de durada, encara que aviat es va veure que tenia ganes de fer-lo més ampli. Va escoltar des del seu escó al polític gallec (que va poder parlar 15 minuts, perquè és el temps taxat pel reglament) i va tornar a la tribuna amb un to molt diferent del presidencialista que havia utilitzat en la seva intervenció inicial.
L’objectiu, segons van confirmar després fonts de Moncloa, era desmuntar la imatge de bon gestor de Feijóo. Sánchez va assegurar que en els mesos que porta com a líder dels populars ha comès «errors encadenats, reiterats, molt seriosos», tan «inflats» que són «acusada insolvència o acusada mala fe». «Em permeto recomanar-li estudiar una mica més i envoltar-se de bons assessors». El cap de l’Executiu li va recordar passatges de la seva etapa com a president de Galícia, fallades en les seves propostes, els «insults» que li ha dedicat («autista», «autoritari», «egòlatra», «prepotent», «dictador», va esmentar) i va assegurar que, si està al despatx principal de Gènova, és perquè l’han volgut els empresaris. Com a punta per la fama de bon gestor en l’administració autonòmica, va afirmar que va començar a governar Galícia amb un deute públic de 3.900 milions d’euros i la va deixar enguany amb 11.300 milions. «Sánchez l’ha fet un home», se’n van anar després als passadissos els senadors del PP i els seus assessors. «Ha dedicat gairebé una hora a parlar només de Feijóo i amb aquest to tan bast...».
Després de la dura intervenció del president del Govern, Feijóo va poder prendre la paraula de nou, però només cinc minuts. El líder del PP va començar regirant-se contra el comentari que està en el seu lloc gràcies als empresaris i va demanar respecte als militants i simpatitzants que el van escollir.
