Abans de confirmar-se que el primogènit d’Elisabet II serà anomenat Carles III, el successor al tron britànic va arribar a plantejar-se regnar amb un altre nom per evitar associacions amb infames capítols de la història d’aquest país ocorreguts durant els regnats de Carles I i Carles II.

Segons va revelar fa anys The Times, en els cercles monàrquics més d’un opina que el nom de Carles és «malastruc» a causa de les polèmiques creades pels seus homònims en la monarquia. No sense raó: Carles I ha passat a la posteritat com l’únic monarca anglès que va ser executat, el 1649. El seu enfrontament amb el Parlament va derivar en l’esclat d’una guerra civil contra el bàndol liderat per Oliver Cromwell, guanyador del conflicte. El seu fill, Carles II, va passar gairebé 20 anys exiliat i la seva posterior etapa com a rei tampoc és motiu d’orgull per als britànics. A la plebs no el va enlluernar l’estil de vida llibertí del sobirà -l’«alegre monarca»- o el fet que procreés incomptables fills il·legítims amb una col·lecció d’amants però cap amb la seva dona. La seva conversió al catolicisme el va fer impopular a Anglaterra i el seu regnat va quedar marcat per esdeveniments tràgics, com la gran pesta de Londres -entre 1665 i 1666- i el gran incendi de Londres, que va assolar la capital el 1666.