Partits i entitats independentistes debaten com reactivar un espai de coordinació estratègica -com l’«Estat Major» del procés que va preparar a l’ombra el referèndum de l’1 d’octubre de 2017- per superar la divisió a les seves files que es va posar de manifest en aquesta Diada.

Primer va ser, a principis de setembre, JxCat qui va urgir ERC a crear l’«espai de coordinació, consens i direcció estratègica de l’independentisme» -com preveu l’acord de govern- com una de les condicions per reconduir la crisi entre socis del Govern. La setmana passada, el president Pere Aragonès va enviar públicament el primer senyal perquè pogués haver-hi marge per a l’acord, en afirmar que cal «treballar» perquè hi hagi un espai comú de debat: «Ha de ser un espai de construcció en positiu, on no s’exclogui ningú», va recalcar, unes paraules celebrades per JxCat com un esperançador gest d’acostament. De fet, dilluns passat, alts dirigents de JxCat i ERC es van reunir i van començar a analitzar les condicions que planteja Junts per pacificar les seves relacions.

I diumenge, a la Diada, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va anar més enllà i va proposar incloure en aquest nou Estat Major «nous agents» independentistes, més enllà d’ERC, JxCat, la CUP, l’ANC, el Consell per la República i la pròpia Òmnium, que durant la segona meitat de 2021 i fins a febrer de 2022 van celebrar reunions discretes per intentar coordinar estratègies.

Junts pressiona

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, va instar ahir a RAC1 a recuperar un espai de direcció estratègica inspirat en l’Estat Major del procés que va funcionar el 2017. «El més urgent és que es torni a constituir aquest espai de direcció estratègica», va recalcar Turull, que considera que JxCat i ERC «haurien de convocar als altres» actors de l’independentisme «com més aviat millor» per «asseure’s a parlar».

El va respondre des de RAC1 la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que no es va tancar a «tornar a crear tots els Estats Majors que facin mancada». Preguntada sobre l’exigència de JxCat de reconstituir un «Estat Major» del procés, va insistir: «I tant que hem d’asseure’ns i parlar i buscar solucions», va dir, sense entrar en concrecions sobre quin format hauria de tenir ara aquest espai.

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, es va mostrar oberta a «reconstruir el consens estratègic» sumant nous actors per així ser «més transversals», per la qual cosa iniciarà en els propers dies una ronda de contactes bilaterals. En la línia d’Òmnium, Vilalta va advocar per anar més enllà dels actors que han participat «històricament» en aquest espai de debat estratègic i obrir-lo a «organitzacions i entitats que comparteixen els grans consensos de país». Segons fonts d’ERC, aquestes converses bilaterals que els republicans preveuen iniciar en propers dies estaran dirigides a explorar la possibilitat de sumar aquests nous actors, entre ells organitzacions sindicals, estudiantils, municipalistes i fins i tot no es descarta l’opció de fer-ho també amb els comuns.

L’ANC insisteix en les eleccions

Mentrestant, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va demanar ahir que les eleccions es convoquin «ara» si es veu que no hi ha projecte per fer la independència. «Si veuen que sí que es pot fer i la manifestació de la Diada remou, la legislatura encara es viva i hi ha temps per actuar», va afegir en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’. Feliu va reclamar una «reacció» de les institucions i els partits davant la manifestació de la Diada i que hi hagi «trobades amb els grups parlamentaris per avançar». Segons la presidenta de l’ANC, s’ha de fer un «pla» perquè la gent vegi que es va seriosament i va demanatr com a exemple, que el Govern posi data límit a la taula de diàleg amb l’Estat.

Amb tot, ERC no veu bé una convocatòria electoral. «No considerem que hi hagi d’haver eleccions», va dir Marta Vilalta. En declaracions a La 2 i Ràdio 4, Vilalta va argumentar que «el Govern ha de treballar per ajudar la gent». A més, va lamentar les crítiques «que traspassen uns límits»: «No és just. Els representats som persones. Hi ha d’haver un mínim de respecte».