Una Anna Gabriel visiblement emocionada va negar ahir davant l’instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, conèixer els requeriments judicials del Tribunal Constitucional (TC) que es van fer per mirar d’evitar la declaració unilateral d’independència, fet que suposa que no hauria comès el delicte de desobediència pel qual va ser processada en aquesta causa, segons van informar fonts jurídiques presents a la declaració.

Després d’afirmar que «mai s’hauria d’haver produït la judicialització del que és una aspiració legítima d’un poble» i afirmar que «la repressió crea dolor» però també genera solidaritat, l’exdiputada de la CUP va assenyalar que davant el jutge només se li havia preguntat per aquest punt per part del ministeri fiscal i va recordar els quatre anys que fa que és «fora de casa», per haver marxat a Suïssa, país on tornarà mentre espera la celebració de judici. Des de l’acusació que exerceix Vox es van qualificar de «mentida» les seves paraules, al considerar que aquests requeriments eren públics i notoris.

Per la seva banda, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va aprofitar un esmorzar informatiu que tenia ahir a Madrid per anar al Tribunal Suprem i mostrar el seu suport a la seva «amiga i companya» Anna Gabriel, que al juliol es va presentar voluntàriament a l’alt tribunal després de quatre anys a Suïssa.

També li van fer costat Maria Sirvent i Eulàlia Reguant (CUP), els diputats Jaume Asens (Unides Podems), Gabriel Rufián (ERC), Josep Pagès (Junts), Jon Iñarritu (EH Bildu), Néstor Rego (BNG), i la sallentina Mirella Cortès, Sara Bailac i Adelina Escandell, totes tres senadores per ERC, entre una quarantena de persones, que es van concentrar a la pròxima plaça de Las Salesas, segons va informar Europa Press.

Com que la desobediència no està pensada amb presó, no es preveu que se sol·liciti cap mesura cautelar contra Gabriel, ja que no se li va imposar quan va comparèixer voluntàriament i se la va citar per a ahir.

Gabriel està processada per desobediència, però mai no hi ha hagut cap ordre europea o internacional de detenció i entrega en contra seu per la naturalesa del delicte que se li va imputar des del primer moment: desobediència, penat únicament amb multa i inhabilitació.

Després d’entregar-se, Llarena va acordar deixar sense efecte «la recerca, detenció i presentació» ordenada contra Gabriel en l’àmbit nacional, per no haver comparegut a la citació judicial, i li va recordar la seva obligació de «comparèixer les vegades que sigui citada», així com fixar un domicili i telèfon on ser localitzada.

Es dona la circumstància que Gabriel ha fet aquest pas amb el seu nou advocat, Iñigo Iruín, el mateix que va acompanyar el març del 2021 l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret quan es va entregar també al Suprem. Serret va marxar amb l’expresident català Carles Puigdemont l’octubre del 2017 a Brussel·les. A diferència de Gabriel, ella sí que va ser processada per malversació de cabals públics i desobediència, però el primer delicte va quedar exclòs en el judici per als exconsellers, amb els quals compartia responsabilitat, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.