La ressaca de l’endemà de la cimera entre ERC i Junts va donar peu a una curiosa coincidència entre tots dos partits: les dues forces creuen que la pilota és la teulada de l’adversari. Però amb matisos diferents. Així, mentre els republicans estan, sobretot, expectants, en el camp postconvergent, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va reclamar, a l’executiva del partit, unitat entre els dos grans sectors de la força, els que provenen de l’escola política de CDC/CiU i aquells l’origen dels quals se situa en l’activisme independentista, per poder negociar amb Esquerra i tenir capacitat de pressionar-los, segons expliquen diverses fonts. Altres afegeixen que la facció de Laura Borràs està satisfeta pel rumb de sortida del Govern que pren l’afer i compta, a més, amb l’aval de l’expresident Carles Puigdemont. «Turull està atrapat per la seva pròpia decisió de llançar un ultimàtum», conclou una font.

Un ultimàtum estructurat en tres exigències. La creació d’una coordinació estratègica del procés, la unitat d’acció dels grups parlamentaris a Madrid i la reconversió de la taula de diàleg perquè se centri, només, en l’amnistia i l’autodeterminació, «no Rodalies». Dels tres punts, segons asseguren fonts postconvergents, el prioritari és el flanc madrileny, poc menys que aconseguir que els actuals grups parlamentaris d’ERC (13 diputats) i Junts (4 escons) es converteixin, a la pràctica i quant a la relació amb l’Estat, en una única veu amb representants. Una proposta que els republicans mai s’han molestat ni a discutir, ja que entenen que els postconvergents tracten de guanyar així una influència i poder de decisió que les urnes no els han donat.

Només cal recordar el que va dir Oriol Junqueras, dissabte passat, en una entrevista a El Periódico. Preguntat sobre aquesta entesa a les Corts, el president d’ERC va dir «estar a favor» de la coordinació, i que el nombre d’iniciatives votades en el mateix sentit per postconvergents i republicans era aclaparadora, però ahora es va mostrar convençut que «aquesta coordinació es basa a respectar la majoria democràtica». Segons fonts presents a la cimera de dimecres, els representants de Junts van exigir a ERC que tingués en compte que al Parlament són 33 i 32, i que l’acció de govern així ho ha de reflectir.

Els ‘consellers’ i la taula

Entre la sortida de Junts de l’alineació del Govern per a la taula de negociació -després de vetar el president Pere Aragonès que els representants del partit no fossin membres del Govern-, fins al dia de l’ultimàtum, el sector activista comandat per Borràs ha abocat crítiques acerades a l’Executiu per abandonar gradualment, assenyalaven, el camí cap a la independència. Ara bé, fonts de Junts apunten que estan disposats a retocar la delegació perquè només hi vagin consellers sempre que es pacti que només es parlarà de com tornar a votar en una consulta i d’una solució per als quals han tingut o continuen tenint causes judicials obertes per la convulsa tardor de 2017.

En aquest context és on ERC entén que el «ho agafes o ho deixes» de Junts només és «una fugida endavant, una externalització al Govern dels problemes internes que pateixen». Uns problemes que s’agreugen quan l’ANC escampa el seu pla de concórrer a les eleccions amb una llista cívica pròpia. El fantasma de l’escissió va adquirint força. I davant d’això, ERC ha traslladat que no cediran a les demandes. I així ha convertit l’ultimàtum en un «bumerang», com va definir un alt càrrec d’ERC i va coincidir un altre de Junts.

«Turull ja no controla què passarà, depèn totalment d’Aragonès», assenyalen fonts del Govern. A tot això cal afegir que el partit s’ha compromès a una consulta a les bases sobre si sortir o no del Govern, amb la qual cosa el risc de ruptura existeix per molt que la direcció promogués que cal romandre a l’Executiu. Turull té davant seu una tasca d’orfebreria: tractar de buscar una sortida discreta amb ERC, que pugui acontentar Borràs i que les bases no vegin com una cessió als republicans.

El secretari general, diuen els seus, està duent a terme una gestió intel·ligent i ha guanyat algunes partides a la presidenta del Parlament suspesa. Però aquesta vegada la tensió és tal que fins i tot els consellers més optimistes mostren la seva preocupació.

Els ponts

Per obtenir aquesta concessió, Turull disposa al seu favor de la bona relació que va travar amb el president d’ERC, en tot el període d’empresonament, i l’excel·lent entesa que va demostrar amb la secretària general republicana quan ell era el president del grup parlamentari de Junts pel Sí i, ella, la portaveu.

A JxCat temen que, malgrat una sortida del Govern, ERC pretengui aguantar la resta de legislatura

El temor del sector partidari de no sortir del Govern és «quedar-se fora durant mesos perquè, sospiten, ERC no convocaria eleccions sinó que continuaria governant, tractant d’esgotar la legislatura». I les finestres mediàtiques i d’influència estant en l’oposició són molt menors que quan s’exerceix el poder. El que prefereix la sortida, apunta a una oposició «total» per gratar vots de cara al multiticle electoral que s’acosta.

Laura Vilagrà afirma que ERC i Junts treballen per reconstruir «confiances i lleialtats»

La consellera de la Presidència,la santpedorenca Laura Vilagrà, va destacar ahir la importància de «reconstruir confiances i lleialtats» entre els socis de Govern d’ERC i JxCat per preservar l’estabilitat del Govern. Ho va dir a Castellserà (Urgell), l’endemà de la reunió de més de 6 hores que van mantenir la plana major de l’executiu i les direccions dels dos partits. «Vam tenir una reunió llarga, important i intensa, i el que vam fer va ser treballar per reconstruir confiances i lleialtats», va dir Vilagrà, que va afegir que sense aquestes confiances «és difícil avançar». Així, va destacar que cal fer-ho perquè «l’estabilitat del Govern ha de quedar preservada de qualsevol situació d’inestabilitat». La consellera va dir que Junts no es planteja sortir del Govern.

La consellera va expressar les «dificultats» dels governs de coalició i va assegurar que en el cas del Govern de la Generalitat es plantegen treballar «intensament» per recuperar la lleialtat entre els dos socis. «Serem els primers que abonarem aquest camí de reconstruir les confiances».