Col·laborar amb l’enemic és un ofici tan vell com la guerra, un acte d’alta traïció que es paga amb greus penes de presó i de vegades amb la vida. És el que passa a Ucraïna, on una minoria d’ucraïnesos s’han posat al servei de les tropes invasores del Kremlin. Per convicció, per oportunisme o per la violenta coacció de les forces ocupants. Aquests col·laboracionistes aporten coordenades sobre les posicions militars ucraïneses, informen de les seves rutines, identifiquen veterans de guerra i membres de les Forces de Defensa Territorial o treballen al dictat del Kremlin com a alts càrrecs a les zones ocupades. Una feina, aquesta última, d’altíssim risc: tant que alguns no viuran per explicar-ho.

Alexei Kovalek n’és un. A finals d’agost va morir a trets a casa seva en un atac que també va deixar greument ferida la seva nòvia amb ganivetades al coll, segons van confirmar mitjans russos i ucraïnesos. Kovalek havia canviat secretament de bàndol. De ser diputat al Parlament ucraïnès a les files del president Zelenski va passar a ser vicegovernador de la província de Kherson després de caure en mans russes al principi de la guerra. Al juny va sobreviure a un atemptat amb cotxe bomba, una sort que no es va tornar a repetir.

Com Kovalek, gairebé una vintena d’ucraïnesos que ocupaven càrrecs de responsabilitat a l’Administració civil i militar russa a les zones ocupades han estat objecte d’atemptats, segons el recompte del portal War Translated. La llista inclou alcaldes, caps de policia, catedràtics i alts càrrecs regionals «caçats» de totes les maneres possibles: un va aparèixer penjat, un altre va acabar a l’hospital enverinat, altres van caure assassinats a trets o víctimes d’atemptats amb explosius. De tots, onze han mort i vuit han resultat ferits. «El missatge que s’envia és clar: si ets un traïdor o si dones suport a les forces ocupants, la teva vida està en perill», afirma a Oleksí Melnik, ex alt càrrec del Ministeri de Defensa ucraïnès i ara analista del Razumkov Center.

Els assassinats extrajudicials s’han intensificat des de l’agost, a mesura que Kíiv es preparava per llançar la contraofensiva al nord-oest i al sud que de moment li ha permès recuperar la província de Khàrkiv amb més facilitat de la que s’esperava. I no només busquen posar preu a la col·laboració amb Rússia, sinó també dinamitar l’organització dels referèndums a punta de pistola amb els quals Rússia pretén donar una pàtina de legalitat a les seves conquestes ucraïneses.

En tot cas, el ganivet afilat sembla que es reserva per a càrrecs de certa notorietat, perquè centenars d’ucraïnesos han sigut arrestats fins ara per haver col·laborat amb les tropes ocupants. A finals de juny, més de 1.300 persones eren investigades, segons el Govern de Zelinski, que poc després que comencés la invasió va canviar la llei per penar amb fins a 15 anys de presó la cooperació amb l’enemic. Per als casos més greus es preveu la cadena perpètua.

Discernir la veritable naturalesa dels detinguts pot ser una missió complicada. «Hi ha una línia molt fina entre col·laborar amb l’enemic i continuar acudint al lloc de treball a les zones ocupades. ¿Quina responsabilitat té el professor obligat a aplicar el currículum rus o el policia que continua patrullant els carrers?», es pregunta Melnik. Del que no hi ha dubte és que cada vegada que els russos perden territori, als seus col·laboracionistes no els queda més remei que posar terra pel mig, com s’ha vist després de la retirada russa de la regió de Khàrkiv.