La Xina i Rússia assumiran la seva «responsabilitat com a grans potències per exercir el seu lideratge» i oferir «estabilitat i energia positiva a un món sumit en el caos». Així ho van manifestar ahir Xi Jinping i Vladímir Putin després de la primera reunió des que el segon enviés els tancs a Ucraïna. A Samarcanda, ciutat uzbeka de ressonàncies mítiques, es mesurava l’abast de l’anunciada amistat sinorussa sense límits que amenaçava el món lliure. El balanç tranquil·litza perquè no hi ha gaire cosa més que pirotècnia semàntica per més ferotge que pintin el monstre de dos caps. Moscou tampoc va rebre en les seves hores més baixes de Pequín més que un altre massatge diplomàtic, tan mediàtic com estèril davant la contraofensiva ucraïnesa que li recupera hectàrees cada dia.

Digerida per Moscou la certesa que no tindrà ni una bala xinesa al camp de batalla, Putin va lloar l’«equilibrada posició» de Pequín en la crisi ucraïnesa. Tanmateix, va afegir un comentari que alguns experts interpreten com una prova de les friccions entre els dos països a compte de la guerra: el president rus va afirmar que comprenia la «inquietud» de Xi i que procediria a explicar-li la seva posició. La guerra és una tragèdia geopolítica per a Pequín: ha ressuscitat l’OTAN, ha alineat Europa amb l’hostilitat nord-americana i ha obligat la seva diplomàcia a uns equilibris impossibles. Pequín i Moscou comparteixen el seu anhel per un món multilateral que jubili l’hegemonia nord-americana i l’embafament per l’acció de les organitzacions militars apadrinades per Washington als seus patis del darrere. Hi ha química entre Xi i Putin, que voregen la quarantena de reunions i es regalen elogis, mentre la gana energètica de la Xina i els recursos russos acosten les seves economies. Però d’aquestes sintonies al front militar hi ha un oceà.

Putin i Xi es van trobar als vorals de l’Organització de Cooperació de Xangai, que inclou l’Índia, el Pakistan i quatre repúbliques centreasiàtiques. Va néixer com un ambiciós contrapès asiàtic a l’OTAN, però l’absència de compromisos militars concrets i els plets històrics entre els seus membres n’han llastat el progrés. La cimera a Samarcanda va donar l’oportunitat a Putin de desmentir la seva condició de pària global i per a Xi va suposar el primer viatge oficial des que va sorgir el coronavirus.