Més de 500 governants mundials van assistir ahir a l’Abadia de Westminster de Londres a un solemne i emotiu funeral d’Estat per la reina Elisabet II, morta als 96 anys després de més de set dècades com a sobirana del Regne Unit. Els 10 dies de comiat de la monarca van culminar a la tarda amb l’enterrament a la capella de Sant Jordi del castell de Windsor. En la cerimònia van estar presents els reis d’Espanya, Felip VI i Letícia (vegeu pàgina següent), i alguns dels principals líders mundials, com el president dels Estats Units, Joe Biden.
La intensa jornada començava a les 7.30 hores (una hora menys a Londres), quan es tancava la capella ardent d’Elisabet II al palau de Westminster, per la qual han passat des del dimecres centenars de milers de persones per donar el seu últim adeu a la sobirana.
El fèretre d’Elisabet II abandonava la seu del Parlament britànic a les 11.45 per dirigir-se en comitiva fúnebre cap a l’abadia. El nou rei Carles III i els seus tres germans (Anna, Andreu i Eduard), així com els seus fills, els prínceps Guillem i Enric, van caminar darrere les restes mortals de la reina, que es van col·locar damunt d’un carro tirat per més de 100 membres de la Royal Navy. El taüt va romandre cobert amb diversos elements de gran simbolisme, com l’estendard reial, la corona imperial, l’orb reial (peça que representa el món cristià), el ceptre d’or (que simbolitza el poder) i una corona de flors.
Damunt del fèretre destacava una nota manuscrita de nou rei Carles III. Amb el seu escrit, el rei va voler rendir un últim homenatge a la seva difunta mare: «En record amorós i devot, Charles R.». La nota va ser col·locada enmig d’una acolorida corona de flors que, segons el palau de Buckingham, contenia, a petició de l’actual monarca, romaní, roure anglès i murta, que havien estat tallats d’una planta conreada a partir de la murta utilitzada en el ram de noces d’Elisabet. La murta és símbol d’un matrimoni feliç. També hi havia begònies, roses, hortènsies, sedum, dàlies i escabioses tallades dels jardins de les residències reals de Buckingham i Clarence House, a Londres, i Highgrove House, a Gloucestershire.
El funeral va aplegar de nou tota la família reial britànica i fins i tot van acudir a l’abadia els dos fills grans dels prínceps de Gal·les, Jordi i Carlota, de 9 i 7 anys.
La cerimònia religiosa, davant uns 2.000 convidats, va ser oficiada pel degà de Westminster, David Hoyle, i en ella l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, oferir un sermó i la primera ministra britànica, Liz Truss, va llegir un text religiós.
Un toc de corneta va marcar el començament de dos minuts de silenci a tot el Regne Unit a les 12.55 hores, després dels quals el fèretre va sortir en comitiva fúnebre des de l’abadia cap a l’Arc de Wellington, a la cantonada sud-est d’Hyde Park. El Big Ben, la cèlebre campana de la torre del palau de Westminster, sonava a intervals d’un minut durant la processó.
Posteriorment, el fèretre va ser traslladat a la capella de Sant Jortdi del castell de Windsor, on la reina Elisabet II va rebre l’últim homenatge familiar El rei Carles III, dempeus al costat de Camil·la, la regna consort, la princesa Anna, el príncep Eduard i el príncep Andreu, juntament amb l’hereu al tron, el príncep Guillem, i el príncep Enric, van participar a la cerimònia. La família hi va tornar més tard per a l’últim funeral privat, lluny de les càmeres, durant el qual es va fer l’enterrament de la Reina.
A Windsor, el Lord Camarlenc va trencar la vareta del seu càrrec, la qual cosa assenyalava el final de l’històric i longeu regnat d’Elisabet II.
Desenes de milers de persones segueixen la cerimònia en pantalles a Hyde Park
A Londres, Hyde Park es va omplir de desenes de milers de persones per seguir per pantalles gegants el funeral i la processó fúnebre per la ciutat, en un ambient que va barrejar la solemnitat més absoluta amb les «bones vibracions» d’un país unit entorn de la seva difunta monarca. El parc va acollir famílies de pícnic, veterans de guerra lluint medalles, hippies i joves estudiants vestits de dol, molts dels quals no van poder o no van voler guardar llargues hores de cua els últims dies a la capital britànica per desfilar per la capella ardent de Westminster..
