El Govern català impulsarà modificacions legislatives, en concret del Codi Civil de Catalunya i la llei que regula l’habitatge, per donar potestat als ajuntaments i a les comunitats de veïns perquè instin, en el cas que els propietaris no ho facin, el desallotjament de les ocupacions il·legals d’habitatges per part de persones que comentin delictes, com poden ser els narcopisos o les naus utilitzades per lladres per amagar botins, i provoquen incidents greus en el veïnat, moltes vegades fent ús de la violència.

Ho van anunciar ahir les conselleres de Justícia i Drets Social, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, que també van dir que es modificarien les sancions a imposar als propietaris de cases, sobretot grans tenidors d’habitatges, on es generi alarma social i «alteració de la convivència». Les multes poden ser de 9.000 a 90.000 euros, encara que també es recollirà la possibilitat d’obligar els amos d’immobles a cedir-los per destinar-los a persones sense recursos.

Per poder fer efectiu aquest procediment, l’Executiu català està ultimant la modificació d’un article del Codi Civil de Catalunya (el dels drets reals en l’apartat de propietat horitzontal) i de la llei de l’habitatge del 2007, en la qual s’inclourà «l’ocupació il·legal». L’objectiu és oferir «eines» als consistoris i els veïns que, segons les conselleres, moltes vegades se senten impotents davant l’ocupació il·legal d’habitatges per part de persones o màfies, com traficants de droga, que «alteren greument la convivència» als barris o poblacions. El text que reforma el Codi Civil estarà llest a principis del mes d’octubre, però, després, haurà de ser aprovat pel Govern català i pel Parlament.

Les dues conselleres van subratllar que «les ocupacions il·legals delinqüencials generen alarma social i perjudiquen la convivència», un problema que ha d’aturar al més aviat possible. En principi, els propietaris dels habitatges ocupats són els que han de demanar el seu desallotjament. Amb tot, el problema sorgeix quan els amos no actuen, com pot ser el cas dels bancs, les grans immobiliàries, els fons voltors o la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària), que acumulen pisos buits.

Si no es presenta la corresponent demanda judicial, un desnonament no es pot executar. Davant la «passivitat» dels propietaris dels habitatges, als quals es donarà un termini d’un mes per iniciar l’acció judicial, la reforma legal habilitarà «immediatament» els ajuntaments i les comunitats de veïns per requerir el desallotjament. Amb aquesta modificació legal, van detallar les titulars de Justícia i Drets Socials, es vol donar «un suport jurídic» per «lluitar» contra aquesta activitat delictiva i poder oferir aquests habitatges a famílies vulnerables. «És un camp adobat per a les màfies», van insistir.

Les conselleres també van fer una crida a la justícia i a la fiscalia perquè apliqui protocols per combatre aquestes «ocupacions il·legals delinqüencials», com es fa en altres territoris d’Espanya, i van posar en relleu la necessitat d’agilitzar els tràmits per fer els desallotjaments en aquests casos. Una dada significativa és que en l’actualitat es tramiten als jutjats catalans 7.345 denúncies per fets d’aquestes característiques. «El 45% de les ocupacions a l’Estat espanyol es donen a Catalunya i el 75% a l’àrea de Barcelona», va apuntar Ciuró. En aquests moments, els jutjats triguen uns 18 mesos a resoldre aquestes denúncies, segons el Govern català.

Un d’aquests grans tenidors que no intervenen davant les ocupacions il·legals, segons l’Executiu català, és la Sareb. Per això, la consellera Cervera li va requerir que traspassi els pisos buits a l’Administració perquè puguin ser destinats a habitatge social, perquè «deixin de ser part del problema, per ser la solució». A més, va anunciar que la intenció és endurir el règim sancionador per obligar, si cal, a la cessió de pisos. Les conselleres no van precisar quan eds podria començar a aplicar aquest nou reglament.