Les negociacions entre ERC i Junts per pacificar el Govern continuen, ja sense les presses dels terminis i sense la dificultat d’una ruptura. La postconvergència va llançar una invectiva basada en tres exigències -unitat a Madrid, taula de diàleg delimitada a l’amnistia i l’autodeterminació; i coordinació estratègica del procés- al·legant incompliments en el pla de govern i fixant com a data de caducitat el debat de política general que començarà dimarts al Parlament. Un ultimàtum que els dirigents del partit han anat diluint, davant la negativa d’ERC a cedir i davant el temor que les diferents sensibilitats amb carnet del partit acabin protagonitzant una disputa que faci implosionar la formació i perdi, per tant, poder negociador davant ERC.

El secretari general, Jordi Turull, controla les bases, com es va demostrar en les dues rondes del congrés de la formació i com va rematar dimecres escombrant els afins a Laura Borràs a les eleccions internes, però la presidenta mobilitza els votants. «El duo pot funcionar si van alineats, però Turull revalida els seus suports interns», opina un dirigent del partit, que assegura que ara com ara només una minoria a Junts està per trencar el Govern per la consegüent pèrdua de poder, càrrecs i influència. Ara bé, sí que requereixen alguna concessió per justificar la seva permanència davant les bases més embravides i per forçar els republicans a coordinar el comandament del procés, sabent que les dues primeres condicions -Madrid i taula de diàleg- són una línia vermella infranquejable per a ERC.

A Junts van dibuixar quatre escenaris abans de llançar l’ofensiva: abandonar el Consell Executiu, quedar-s’hi i elevar la conflictivitat, remodelar el Govern o romandre-hi. Van mesurar els temps, però, en constatar que s’estaven quedant atrapats en la seva amenaça, van iniciar la reculada.

I és que fins i tot el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va enaltir ahir que el seu partit té «vocació de govern», per exhibir una voluntat d’acord i allunyar un possible divorci. «Un cop passi el debat, decidirem què fem, però la consulta es farà sí o sí perquè així va quedar recollit a la ponència del congrés, una altra cosa és en quin sentit Borràs i Turull deixen caure el seu vot», apunten, i van fixar el 20 d’octubre com a data per al consell nacional.

Fonts de Junts asseguren que negocien 15 propostes de resolució per rebaixar la conflictivitat i arribar al debat parlamentari amb un acord previ, malgrat que encara desconeixen el pla per tornar a les urnes en un referèndum que el president Pere Aragonès ha promès exposar a l’hemicicle.

Davant aquest escenari, els incentius d’ERC per cedir es redueixen encara més. Els republicans opinen que el dilema en el món postconvergent no està en «si es trenca el Govern o Junts», sinó en «si surten del Govern o si abandonen i a més deixen el partit trencat» per això. «Es poden arriscar a una cosa, a partir en dues el Executiu, però no a trencar les dues coses», reblen.

Es refereixen a la dualitat entre Junts-Govern i Junts-partit, perquè al Consell Executiu preval l’estabilitat i la gestió, especialment per a consellers de pes com Jaume Giró o Victòria Alsina, partidaris de mantenir la governabilitat. «Encara que li pesi, Borràs no té força per complir la seva amenaça. Mana Turull, per això recula», opina un republicà.

Dins de Junts també creix l’aïllament a Borràs i aixequen la veu els que demanen a Turull que s’imposi, avalat per les urnes internes, a les tesis lauristes, sense temor.