Des que Rússia va llançar el febrer la invasió d’Ucraïna el Consell de Seguretat de Nacions Unides ha mantingut nombroses reunions per abordar el conflicte, sessions on Moscou, amb un dels cinc seients permanents i dret de veto, ha bloquejat accions per intentar castigar-la per la guerra o intentar forçar-la a aturar-la L’òrgan s’ha convertit, així, en un mer escenari on, a través de discursos i sovint amb tensió, s’exposen realitats i dades, opinions, dades i postures. I ahir, una sessió organitzada per França per abordar la impunitat de Rússia, no va ser diferent.

No hi havia proposada cap resolució sobre la taula del Consell i cap país ni tan sols havia plantejat intentar prendre alguna acció en la sessió. La idea de París, amb la presidència mensual de torn, era mostrar la unitat de la majoria de la comunitat internacional en el rebuig a les accions del Kremlin quan els ulls del món es tornen a Nova York mentre líders mundials assisteixen a l’Assemblea General.

Els esdeveniments dels últims dies, des del descobriment d’atrocitats comeses per tropes russes després que Ucraïna recuperés control de part del seu territori en una contraofensiva fins a l’anunci de Putin de mobilitzar tropes i les seves amenaces d’ús d’armes nuclears, van donar pes afegit a la sessió. Però en les gairebé tres hores de discursos també va tornar a quedar en evidència la incapacitat del Consell de Seguretat de superar el punt mort diplomàtic.

Mentrestant, la Unió Europea es prepara de nou per colpejar l’economia de Rússia amb un nou paquet de sancions que podria incloure nous controls a l’exportació de tecnologia civil i més restriccions contra el règim de Vladímir Putin en matèria energètica. En una reunió d’emergència celebrada a Nova York, en el context de l’Assemblea General de Nacions Unides, els ministres d’exteriors dels Vint-i-set van acordar continuar redoblant la pressió sobre el Kremlin i respondre a la major escalada russa des de l’inici de la invasió d’Ucraïna: la «mobilització parcial» de 300.000 reservistes per secundar celebració la celebració de referèndums d’annexió il·legals a les regions sota ocupació russa de Donestk, Lugansk, Jersón i Zaporiyia així com noves amenaces nuclears.

«Estem disposats a imposar costos econòmics addicionals a Rússia i als individus i entitats de dins i fora de Rússia que la secundin, política o econòmicament. A més, atès que Rússia avança cap a una economia de guerra proposarem controls addicionals a l’exportació de tecnologia civil», anunciava en una entrevista a la CNN dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

D’altra banda, la mobilització parcial anunciada pel president Vladímir Putin dimecres ha despertat fantasmes bèl·lics entre els russos, que tenen por i senten que poden ser els següents a ser cridats a files. La situació és tan atípica, que fins i tot a la Txetxènia liderada per l’autoritari Ramzán Kadyrov, un dels més aferrissats aliats de Putin, hi ha hagut protestes en contra, confirmades per ell mateix.

Desenes de dones van protestar al centre de la capital de la regió, Grozni, per demanar que no enviïn els seus fills «a la mort». Com a represàlia, el líder txetxè va anunciar que els seus marits també hauran d’anar al front. En la mateixa república caucàsica, la majoria dels reclutats tenen entre 19 i 22 anys.