De moment no hi ha un èxode de desertors russos fugint de la mobilització de reservistes ordenada per Vladímir Putin, però la presidència de la Unió Europea, que lidera aquest semestre la República Txeca, és conscient que la situació podria descontrolar-se en qualsevol moment i que no hi ha consens entre els Vint-i-set sobre com actuar: deixar entrar tot aquell que demani asil o protecció internacional o mantenir la porta tancada. Sobretot la qüestió parlaran dilluns els ambaixadors permanents dels Vint-i-set en una reunió del mecanisme integrat de resposta a les crisis polítiques convocat per la presidència txeca per apropar postures.

«La decisió de convocar aquesta reunió ràpidament demostra la serietat amb què ens prenem els actuals esdeveniments a Rússia i Ucraïna i el nostre compromís de coordinar una resposta eficaç», va anunciar en un breu comunicat la presidència de la UE sense precisar ni l’agenda ni possibles resultats de la trobada. Segons fonts diplomàtiques, tots els temes estaran sobre la taula: des de la nova ronda de sancions que prepara la Comissió Europea, fins a la reiterada amenaça nuclear de Putin i la possible arribada de refugiats russos a la UE.

Cinc països de la UE -les repúbliques bàltiques, Polònia i la República Txeca- ja han anticipat que no obriran les seves portes als russos que fugin de la mobilització militar. «Comprenc que els russos fugin de les decisions cada vegada més desesperades preses per Putin, però els que fugen del seu país per no voler complir amb el deure que els imposa el seu Estat no compleixen els criteris per rebre un visat humanitari», deia dijous Jan Lipavsky, ministre d’exteriors de la República Txeca, el primer país que va prohibir l’expedició de visats turístics als russos després de la invasió. Finlàndia continua mantenint les seves portes obertes -comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia i onze passos fronterers- i les arribades diàries de ciutadans russos s’han duplicat des de l’anunci de la mobilització.

Sobre la taula dels Vint-i-set la setmana vinent també estarà la nova ronda de sancions contra Rússia. L’Executiu comunitari ja ha posat en marxa les converses amb els Estats membres per dissenyar la nova proposta que podria presentar la setmana vinent i que inclourà restriccions a l’exportació de tecnologia civil. Cinc països -Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Irlanda- exigeixen mà dura i plantegen una llarga llista de prohibicions, no només a l’exportació de productes com a telèfons mòbils intel·ligents, ordenadors, aparells de radi, làsers o sistemes de ciberseguretat. Aquests cinc països proposen ampliar les entitats bancàries expulsades del sistema de comunicació de pagaments Swift per incloure Gazprombank, Alfa Bank, Tinkoff Bank i Rosbank. També plantegen prohibir la importació de diamants procedents o processaments a Rússia -una cosa a la qual s’han resistit fins ara països com Bèlgica- així com la venda de béns immobiliaris a la UE a ciutadans i empreses russes tret que tinguin permís de residència o establiment. A més, plantegen ampliar la prohibició d’entrada en port europeu als vaixells llogats, noliejats o operats per qualsevol individu o empresa russa; impedir que empreses europees ofereixin qualsevol tipus de servei d’assegurances al govern rus; prohibir l’ús de la tecnologia antivirus de Kaspersky Lab i noves limitacions en matèria de cooperació nuclear i precisions en matèria energètica.

Els territorisocupats d’Ucraïna inicien les votacions

Ahir es van posar en marxa els referèndums perquè els residents de les regions d’Ucraïna ocupades per Rússia -Zaporíjia Kherson- i els seus aliats -les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk- decideixin si volen que les seves respectives regions passin a formar part de la Federació Russa. Soldats russos i mercenaris del grup Wagner vigilaven els llocs de votació habilitats en diferents localitats de l’est i sud del país eslau. Amb aquests comicis Rússia creixeria a costa de Kíiv, intentant canviar les regles del joc en el conflicte, perquè el Kremlin ja va amenaçar que defensaria el seu territori com calgués. En els referèndums hi poden participar només els que tinguin passaport de la «República Popular» de Donetsk i Lugansk, de la Federació Russa i els que disposin d’una identificació militar.