La llei d’usos horaris, liderada pel Ministeri de Treball de Yolanda Díaz, era una de les promeses estrella del Govern de Pedro Sánchez, però, vistos els temps i els retards, els agents socials consideren improbable, atesa la complexitat de la reforma, la necessitat de consensos polítics i socials i els terminis, que el projecte tiri endavant aquesta legislatura, que s’acaba el novembre del 2023.

A Catalunya, on els plans de reforma horària van arrencar el 2014, el Govern té més marge amb el seu pacte nacional per la reforma horària: al principi es va fixar la data del 2025 per impulsar canvis, amb l’hàndicap que algunes qüestions, com la regulació del mercat laboral, queden fora de les seves competències i depenen de legislació estatal. El projecte ha passat per diferents departaments però el Govern ha iniciat aquest setembre el desplegament d’un pla per impulsar pactes municipals del temps. «Es fan tallers amb responsables municipals per veure com avançar en els canvis des del pròxim i fins i tot crear xarxes de col·laboració entre municipis». El treball és incipient. Dels set municipis que havien signat pactes del temps s’ha passat a 14. El pioner va ser Prats de Lluçanès, que s’ha quedat a mig camí.