Satisfacció absoluta a l’Hongria de Viktor Orbán, la Polònia de Mateusz Morawiecki, la República Txeca que lidera el primer ministre Petr Fiala, la França de Marine Le Pen o la Suècia dels Demòcrates suecs, el partit antiimmigració convertit en la segona força política del país. En canvi, silenci i prudència de moment en les institucions europees, que miren amb temor les repercussions que l’ascens de l’extrema dreta a Itàlia tindrà per a qüestions com l’estat de dret, el pacte d’asil i immigració, els drets i les reformes exigides a canvi dels fons de recuperació. «No comentem mai els resultats de les eleccions nacionals», va dir Eric Mamer, portaveu de la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.

Brussel·les es posa de perfil i insisteix que no li correspon a l’Executiu comunitari avaluar els resultats ni analitzar l’auge de l’extrema dreta. «Seria presumptuós per part meva intentar analitzar les raons que han portat els italians a votar com ho han fet. No és el nostre paper» però «veure aquestes eleccions com un judici a Europa em sembla una simplificació extrema», va afegir.

En tot cas, la Comissió Europea treballarà amb el Govern que assumeixi les regnes d’Itàlia, independentment dels partits que la conformin i de qui la lideri. «La Comissió i la presidenta treballen amb els governs que surten de les urnes en les eleccions dels països de la Unió Europea i no serà diferent en aquest cas. Esperem que tindrem una cooperació constructiva amb les noves autoritats italianes. El missatge manté la línia ja apuntada la setmana passada per la pròpia von der Leyen durant un discurs a Princeton. «Treballarem amb qualsevol govern democràtic que estigui disposat a treballar amb nosaltres. Si les coses van en una direcció difícil tenim eines», deia interrogada sobre el paper de la Comissió com a guardiana dels tractats. Unes paraules que van causar un enorme enrenou a Itàlia però amb les quals va tancar files la primera ministra de França, Elisabeth Borne, ahir. «Evidentment estarem atents i amb la presidenta de la CE perquè el valors sobre els drets humans, el respecte dels uns i els altres, en particular el respecte al dret de l’avortament, siguin respectats per tots», va dir en una entrevista en què no va voler valorar en canvi l’elecció de la ultradreta.

Molt més explícit es va mostrar el ministre espanyol d’Afers exteriors, José Manuel Albares. «El populisme sempre acaba en desastre», va afirmar. «És un moment d’incertesa i en moments així els populismes guanyen en importància», va afegir el ministre socialista. «Sempre proporcionen respostes simples a curt termini a problemes que són molt complexos», va concloure Albares.

Satisfets es mostraven alguns altres Estats membres potencials aliats de Meloni com Hongria o Polònia. «Felicitats a Giorgia Meloni, Matteo Salvini, Silvio Berlusconi. En aquests moments difícils necessitem més que mai amics que comparteixen una visió comuna i un enfocament dels desafiaments d’Europa», va celebrar Balász Orbán, director polític de Víktor Orban. També van felicitar Meloni el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i el primer ministre de la República Txeca, que ostenta la presidència semestral de la UE, Petr Fiala. L’extrema dreta francesa també es va sumar als elogis. «Els italians han donat una lliçó d’humilitat a la Unió Europea que, a través de la veu de la senyora Von Der Leyen, ha pretès imposar-los el vot», va escriure l’eurodiputat d’extrema dreta Jordan Bardella. Vox, partit que manté una estreta relació amb Meloni, va celebrar amb matisos la victòria de la seva col·lega italiana. «Itàlia marca el camí d’una nova Europa de nacions lliures i sobiranes», va afirmar el partit d’extrema dreta al seu canal de Twitter.