Els més de trenta anys de vida a Espanya de Francesco Meloni, com a restaurador a La Gomera, empresari oportunista a Madrid, traficant d’haixix condemnat a nou anys de presó a Mallorca i candidat d’un partit antisistema a dues eleccions autonòmiques a les illes Balears i a dues generals, són el capítol que la propera primera ministra d’Itàlia va preferir no escriure a la seva biografia, Io sono Giorgia, publicat el maig del 2021 per l’editorial Rizzoli.
En aquestes pàgines només hi apareix reflectit el dolor per l’absència del pare, que va abandonar la família –la mare, Anna, i la germana, Arianna– a Roma el 1980, quan ella només tenia tres anys, les visites anuals a La Gomera de dues setmanes de durada fins als 11 i, després, la indiferència més absoluta per qui, segons Giorgia Meloni, havia esdevingut un desconegut. O això és, almenys, el que va voler reflectir en la seva biografia.
Francesco es converteix a Espanya en Franco, com li comencen a dir els seus familiars. Arriba a La Gomera en un veler anomenat Caballo Loco, en la primera de les grans travesses a través de l’Estret que protagonitzarà. Regenta el restaurant Marqués de Oristano, on es reunien molts contractistes i clients d’alt poder adquisitiu de la zona, i coneix una altra dona amb la qual forma una família amb els fills que ella va tenir en una altra relació.
Molts veïns encara el recorden, com recorden també una última etapa a l’illa més convulsa, en què el restaurant i altres negocis turístics que va regentar li comencen a anar malament. Giorgia Meloni rememora d’aquells anys una altra fugida del seu pare amb vaixell. Ella tenia 11 anys i ell la va abandonar per segona vegada en vuit anys i la va deixar sola amb la seva nova família. Va prometre no tornar-lo a veure.
Francesco Meloni desapareix de les Canàries al principi de la dècada dels noranta. I el seu rastre torna a aparèixer la nit del 24 de setembre a Menorca, quan el veler que patroneja, anomenat Cool Star, de 16 metres d’eslora i bandera i fabricació francesa, entra a la cala natural del port de Maó, amb la línia de flotació més baixa del normal i tres tripulants més a bord, dos fills de la seva dona i el seu gendre. Els quatre navegants tenen ganes de tocar terra. Atraquen i surten a sopar. Però desconeixen que la policia els segueix i que el veler porta una radiobalisa oculta.
Tots quatre són detinguts. El jutge instructor Bartomeu Mesquida, germà del que va ser director general de la Policia i la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, es trasllada des de Palma a Maó i al vaixell són decomissats 1.500 quilos d’haixix distribuïts en sacs i ocults a la cabina. L’instructor decreta presó preventiva i la fiscalia sol·licita una pena conjunta de 40 anys presó per delictes contra la salut pública i contraban. L’any següent, l’Audiència de Palma sentencia el pare de Giorgia Meloni a una pena de 9 anys de presó i als fills de la seva segona dona i al seu gendre, a qui Francisco Meloni exculpa durant el judici, a quatre.
Els jutges Eduardo Calderón i Juan Catany recorden que van oferir a Meloni un acord amb reducció de pena si revelava el nom dels autors de l’encàrrec, frustrat després d’una operació policial internacional, però Meloni s’hi va negar. «La prigione non è la vita», va respondre («La presó no és la vida»), mentre lliscava la mà pel coll amb el palmell de la mà cap per avall, un gest molt gràfic del que suposa l’omertá. El tribunal va considerar que el pare de Giorgia Meloni era un transportista «que va fer aquesta feina per a algú important i sospitàvem que era per a algun grup mafiós».
Aquell mateix any un grup de fiscals italians es va desplaçar fins a Palma per prendre declaració a dos mariners de la mateixa nacionalitat empresonats per la presumpta implicació en el desembarcament a Sant Elm d’una partida d’haixix que procedia del Marroc i amb destinació final a Itàlia d’una quantitat similar a la que transportava Meloni. A més, hi havia altres casos que confirmaven als investigadors que les illes Balears s’havien convertit en una escala habitual de grans quantitats de droga del Marroc amb destinació a Itàlia.
Meloni va preparar el viatge amb minuciositat. Va llogar el veler el juliol del 1995 en una agència de Gènova. El 5 de setembre va salpar del port esportiu de Bandol, situat entre Marsella i Toulon. La seva primera escala és Almeria, on desembarca la seva dona i una de les seves filles. El dia 19 arriba a Gibraltar i el 21 arriba al Marroc, on carrega l’haixix en aigües jurisdiccionals des d’una altra embarcació. El retorn és molt més ràpid. En només tres dies arriba a Maó, on el viatge s’acaba abans d’arribar a França.
Meloni comença a complir condemna quan ja fa tres anys que la seva filla Giorgia està militant al Front de Joventut del Moviment Social Italià (MSI), el partit d’ideologia neofeixista de passat no tan violent. El rastre del seu pare torna a aparèixer el 2001 a Madrid, quan registra una societat anomenada No fumo más S.L.
Reaparició a Mallorca
I reapareix de nou a Mallorca quan el 2007 concorre a les eleccions autonòmiques de les Balears a les llistes per al Parlament i el Consell de Mallorca per la formació Ciudadanos en Blanco, que aconsegueix 1.216 vots a la cambra legislativa i 937 a la insular. L’any següent es presenta al Congrés. Continua residint a Palma i el 2011 torna a concórrer a les mateixes llistes al Parlament, i aconsegueix 3.163 vots i es presenta també a les municipals a l’Ajuntament de Palma i a les generals del mateix any a les llistes al Senat. Tres anys abans la seva filla Giorgia s’havia convertit en ministra de Política Juvenil del IV Gabinet Berlusconi i l’any següent fundaria la coalició Germans d’Itàlia, que li ha donat el poder.
