El científic manresà Juan Ignacio Cirac celebrava ahir el premi Nobel atorgat al francès Alain Aspect, el nord-americà John F. Clauser i l’austríac Anton Zeilinger pels seus treballs pioners que han establert les bases d’una nova era per a la tecnologia quàntica, que abasta ordinadors, xarxes i comunicació encriptada segura. És justament la computació quàntica l’especialitat de Cirac, que assegurava que el guardó era «molt esperat» per la comunitat científica.

Segons el manresà, Aspect, Clauser i Zeilinger van demostrar «les prediccions més extraordinàries de la física quàntica», fet que ha permès que científics com ell hagin pogut desenvolupar posteriorment el seu treball. «És un guardó molt merescut», assenyalava Cirac ahir a aquest diari.

Segons el científic manresà, les seves «reduïdes» possibilitats d’aconseguir mai el reconeixement del Nobel de física per la seva feina en computació quàntica no minven pel premi rebut per Aspect, Clauser i Zeilinger, com apuntaven ahir alguns especialistes. «El seu guardó no redueix les meves escasses possibilitats», assegurava modestament un científic que apareix regularment a la travessa pel Nobel, un premi que, afirma, «també em faria molt content rebre’l alguna vegada per Manresa, la ciutat que porto al cor».

Les troballes dels guardonats enguany per l’Acadèmia sueca han permès, per exemple, la primera transmissió de llarga distància d’un missatge completament segur, videotrucades encriptades quànticament o el llançament de satèl·lits de comunicació quàntica. Aquesta tecnologia també podria ser utilitzada per entitats financeres, governs o institucions en un futur pròxim per intercanviar dades de forma absolutament segura.

El veredicte motiva el premi «pels experiments amb fotons entrellaçats, establint la violació de les desigualtats de Bell i liderant la ciència de la informació quàntica». Moltes aplicacions en aquest camp descansen en com la mecànica quàntica permet a dues o més partícules existir en estat compartit, independentment de com de lluny estiguin les unes de les altres, la qual cosa es coneix com a entrellaçament quàntic, explica l’Acadèmia. L’entrellaçament ha estat un dels elements més debatuts de la mecànica quàntica des que la teoria va ser formulada: el que Albert Einstein va qualificar d’«esgarrifosa acció a distància» i el tret més important d’aquesta branca de la física per a Erwin Schrödinger. La qüestió durant molt de temps va ser si aquesta correlació passaria perquè les partícules en un parell entrellaçat contenen variables ocultes, instruccions que els diuen quin resultat donar en un experiment.