«Va ser un accident, no vaig poder evitar-lo». Aquesta va ser l’última frase pronunciada ahir per Francisco José Garzón Amo en la seva declaració al judici que ha arrencay aquesta setmana a Santiago pel tràgic descarrilament a Angrois el 24 de juliol del 2013. Van ser unes paraules dirigides a les víctimes, a les quals, entre llàgrimes, els va demanar de nou, perquè ja ho havia fet en anteriors ocasions, que el «perdonin». El maquinista del tren Alvia accidentat la vigília del Dia de Galícia va centrar la seva defensa a exposar una deficient seguretat a la via –de manera que va posar el focus en Adif– i a destacar mancances en la formació rebuda per circular en aquest tram. El dia del sinistre, va reiterar una vegada i una altra, ell no va incórrer en cap incompliment. «Abans del revolt no hi havia cap senyal, ni semafòric, ni balisa, ni res, de res, de res, que m’indiqués que havia de restringir la velocitat», va declarar. La que hi havia, va concretar, la estava «sobre el mateix revolt». Va ser llavors quan «va frenar». Massa tard. Perquè ja era «impossible» passar en aquest punt dels 200 km/h a què circulava als 80 adequats per al tram del revolt que havia d’agafar. I la trucada telefònica que li va fer l’interventor instants abans de l’impacte? Com hi va influir? «Em vaig desubicar; vaig perdre la consciència situacional», va reconèixer.

El testimoniatge de Garzón, que afronta 4 anys de presó com l’altre acusat, l’exdirectiu d’Adif Andrés Cortabitarte, va centrar la segona jornada del judici. Va ser la seva tercera declaració en aquest macroprocés, després de les dues dels dies posteriors a l’accident al jutjat instructor, fa gairebé una dècada. Llavors, el 2013, va confessar que havia tingut una «distracció», paraula que no va pronunciar ahir durant els 55 minuts que va durar la seva compareixença. Aquesta vegada només va contestar al seu advocat, Manuel Prieto, i va declinar respondre al fiscal i a la resta de parts personades. Ja sense la mascareta que no es va treure en la primera jornada del judici, es va mostrar de vegades nerviós i es va enfonsar fins a tres cops. El sinistre va deixar 80 morts i 145 ferits.

El guió de l’interrogatori preparat pel seu advocat va arrencar repassant la trajectòria professional del maquinista a Renfe: va començar el 1982 com a peó especialitzat, va tenir una altra fita el 1998 quan va passar a treballar com a ajudant de maquinista i en va sumar un altre el 2003, quan va obtenir la llicència de maquinista.