Els ocupants de la Casa Blanca han acostumat a apostar per la contenció a l’hora de descriure els riscos de l’ús d’armes nuclears des d’octubre de 1962, quan després de 13 dies de l’anomenada crisi dels míssils a Cuba, els Estats Units i Rússia van evitar un enfrontament atòmic amb una combinació d’estratègia i sort. Tampoc els líders russos els últims 60 anys havien fet amenaces directes d’usar el seu arsenal nuclear. Ara, amb la guerra a Ucraïna tot ha canviat, a Moscou i, també, a Washington.

En unes declaracions en una reunió dijous amb donants demòcrates a Nova York, l’actual president dels EUA, Joe Biden, va fer una declaració notablement directa i alarmant sobre la situació després que el president rus, Vladímir Putin, hagi amenaçat repetidament i deixant poc marge a la interpretació d’usar les devastadores armes. «No hem enfrontat la perspectiva de l’harmagedon des de Kennedy», va dir Biden. «Per primera vegada des de la crisi dels míssils de Cuba tenim l’amenaça directa de l’ús d’una arma nuclear si, de fet, les coses segueixen pel camí pel qual van».

L’inaudit missatge de Biden en aquest discurs que van escoltar els periodistes que cobreixen al president contrasta amb el discurs públic que fins ara ha mantingut la seva Administració, des de la qual alts càrrecs continuen llançant el missatge que es considera sota el risc que Putin usi una arma atòmica. Aquesta mateixa setmana, per exemple, així ho deien els portaveus del Consell de Seguretat Nacional i de la Casa Blanca. Sí que és estesa, no obstant això, la preocupació per la possibilitat que el Kremlin usi armes nuclears tàctiques, o arsenal químic o biològic. I encara que aquestes armes atòmiques són de menor abast i càrrega tenen també potencial devastador. Són, a més, les que segons molts experts i crítics han contribuït precisament a minar el tabú nuclear i a elevar els perills en situacions de crisis.

«Tenim un tipus al qual conec bastant bé. No fa broma quan parla del potencial ús d’armes tàctiques nuclears o biològiques o químiques», va dir dijous Biden, que va vincular les declaracions de Putin a l’actuació «significativament decebedora» de l’Exèrcit rus en la contesa a Ucraïna i es va plantejar en veu alta les incògnites sobre «quina seria la seva rampa de sortida?, com troba una via per sortir?, on es veuria en una posició on no només perdria l’honor però també significatiu poder dins de Rússia?». Són preguntes sense resposta.