Pere Aragonès posa en marxa un govern monocolor, estrictament paritari, en minoria i sense el suport dels seus potencials socis lligat. Un Consell Executiu de 14 conselleries en representació d’una minoria parlamentària de tan sols 33 diputats, el 24% de l’hemicicle.

L’anunci de la nova arquitectura del segon equip d’Aragonès –el primer va haver de partir-s’ho amb els seus exsocis- va ser per comunicat i sense compareixença. El president va tancar la configuració del Govern en dos dies, es va posar en marxa després de l’anunci de l’abrupta sortida de Junts via consulta interna i es va tancar en el Palau de la Generalitat perquè l’impacte del divorci fos mínim.

La seva principal obcecació era que el nou equip representés els tints de diversos sectors sobiranistes, que interpel·lés a electorat de Junts, CUP i ‘comuns’, aquest 80% que branda la Generalitat en les seves enquestes sobre el suport de la societat catalana a un referèndum.

Els nous perfils, independents, exdirigents del PSC, CDC i ‘comuns’, i de caràcter tècnic. L’historiador i catedràtic Joaquim Nadal torna al Govern, aquesta vegada de la mà d’ERC i no del PSC, i repeteix per tercera vegada com a conseller, però en un altre àmbit, en Universitats i revolta. També torna al Consell Executiu Meritxell Serret per a dirigir el Departament d’Exteriors, després d’haver liderat Agricultura durant el Govern de Carles Puigdemont que va impulsar l’1-O; i l’especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, Manel Balcells, per a pilotar Salut.

De la bancada postconvergent surt el fitxatge de Carles Campuzano -exdiputat en el Parlament i en el Congrés per CDC- que portarà la cartera de Drets Socials. De l’univers dels ‘comuns’ i per a ocupar el Departament de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. Economia quedarà en mans de la fins ara directora general d’Indústria, Natàlia Mas, anoienca de Sant Martí de Tous; i l’exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, liderarà Territori.

Els noms triats evidencien la voluntat d’Aragonès de buscar acords amb els ‘comuns’ i el PSC a nivell sectorial, donada la proximitat dels nous titulars amb aquestes formacions. «La idea és representar a la Catalunya sencera», va afirmar la Generalitat en un comunicat.

El dimarts, prendran possessió a les 9 hores els nous consellers i a les 10 hores començarà la primera reunió del Govern d’ERC en solitari a la sala Tàpies. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, continuarà amb les funcions de coordinació, però no serà nomenada vicepresidenta perquè Palau no ho considera necessari, ja que ja exerceix aquestes tasques de representació.

Aragonès es va posar en contacte amb els ‘comuns’ abans de l’anunci, segons fonts coneixedores de la conversa, la nit del dissabte, en una anomenada tala i cordial que no els va convèncer i, posteriorment, la seva líder Jéssica Albiach va carregar a les xarxes contra el nou equip republicà: «El Govern neix mort i, per tant, no podrà comptar amb el nostre suport», va etzibar, demanant un bloc «estable» per a sostenir una legislatura la finalització de la qual es preveu en 2025. «Qui ho ha de fer, no ho està fent», va reblar. A Palau van relativitzar el missatge i el van atribuir al fet de no haver comptat amb els seus vuit diputats per a forjar el nou Consell Executiu, alguna cosa que van descartar des del primer moment.

Rebutjades de pla les opcions que plantejava Junts al president –qüestió de confiança o eleccions-, Aragonès es disposa a explorar el terreny de la incertesa. La negativa a acceptar el suport socialista, exhibida a càrrec del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el recel dels ‘comuns’, obre la porta a una pròrroga pressupostària que deixaria en lletra morta el disseny dels comptes del conseller Jaume Giró, encara que Esquerra intentarà pactar, sense èxit, amb Junts. El sector afí a Laura Borràs i a Carles Puigdemont se sent empoderat després de la victòria electoral interna, i aquest dilluns la formació dibuixarà els passos a seguir per a construir una dura oposició a Aragonès.

Les reiterades exhibicions de mà estesa, tant del PSC com del PSOE, fins i tot des dels altaveus el Govern, incomoden als republicans. No volen quedar lligats als socialistes per a evitar quedar hipotecats a Madrid, a gratcient que el preu del seu suport als Pressupostos Generals de l’Estat pot elevar-se amb avanços en la desjudicialització –com la reforma del delicte de sedició, a més de l’atenuació de possibles penes als involucrats amb l’1-O que encara no han arribat a judici- que permetin defensar la seva aposta per la taula de diàleg, no sense descomptar noves inversions que facilitin la gestió del nou Executiu.