L’elecció de sis nous comissaris ha acabat en un nou enfrontament entre el comissari cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela, i l’equip de la Conselleria d’Interior que lidera Joan Ignasi Elena. Una crisi que el departament es prepara per resoldre amb la destitució d’Estela, si bé encara no hi ha dates ni acords presos sobre aquest tema que siguin inamovibles.
El desacord entre els nous comissaris va sorgir quan Elena va comunicar a Estela, en la reunió que es va celebrar divendres a les onze del migdia, quina era la seva selecció de noms: Rosa Bosch, Sílvia Catà, Ramon Chacón, Montserrat Estruch, Miguel Ángel García i Mònica Luis Godó. Quatre dones i dos homes d’una llista d’una dotzena de noms que havien obtingut la màxima puntuació durant el procés de concurs intern.
Estela, que no estava d’acord amb Elena, esperava almenys que els seus arguments per apostar per una llista diferent, que era de tres dones i tres homes, fossin escoltats i debatuts. Però no va ser el cas: la decisió, que Elena pot prendre com a màxim dirigent de la ‘conselleria’, no era negociable.
Estela, que feia dies que negava internament que la selecció de quatre dones per a les sis noves places estigués presa com es comentava, es va sentir novament desautoritzat per Interior. I també menystingut com a comissari cap per decidir qui serien els nous comissaris a pocs mesos d’escometre una reforma estructural de la cúpula que, entre altres coses, hauria significat la sortida del comissari Eduard Sallent de la prefectura.
Un pols que perd Estela
Estela es va plantar el mes de juny passat davant Elena i va comunicar que no podia continuar treballant amb Sallent de número 2 perquè no confiava en ell. Estela sentia que Sallent gaudia de la total confiança del director de la policia catalana, Pere Ferrer, i del cap del gabinet d’Elena, Raül Murcia, i que els tres prenien decisions junts i a la seva esquena que, com a comissari en cap, li corresponien a ell. Elena no va acceptar aquell pols i va defensar Sallent.
La relació trencada entre els números u i dos de la policia catalana va aflorar en una notícia d’El País fa dues setmanes. I la crisi generada en cobrar dimensió pública l’assumpte va aconseguir el seu punt més àlgid quan El Periódico, de la mateixa editorial que Regió7, va publicar que la majoria de comissaris estaven del costat d’Estela en el seu pols amb Sallent perquè entenien que el comissari en cap, amb la seva plantada, també estava defensant el cos d’ingerències polítiques.
En el fons, van subratllar els comissaris que van atendre llavors aquest diari, Estela estava adoptant la mateixa posició que havia motivat la destitució del major Josep Lluís Trapero el desembre del 2021: oposar-se a una tutela de la policia catalana, al seu judici, massa intervencionista.
La carta
Aquella crisi es va resoldre amb un pas enrere d’Estela, que va posar al davant l’estabilitat dels Mossos i el no seguir amb una disputa que lesionava la reputació d’una institució que ara s’acosta al sisè canvi de cap en tan sols cinc anys.
Estela va parlar llargament amb Elena i va enviar una carta a tots els agents donant l’episodi per resolt. Estela va creure que Elena valoraria el seu gest i que, malgrat no comptar amb el suport de la mà dreta del conseller, Murcia, i de seguir enfrontat amb Sallent, podria mantenir-se al capdavant del cos. No era així. Des del moment en què Estela es va plantar davant Elena el mes de juny passat, la conselleria meditava el seu relleu.
