La invasió russa i el consegüent bloqueig naval sobre Ucraïna va frenar tota activitat d’exportació a partir dels ports ucraïnesos al mar Negre, un país que subministra anualment 45 milions de gra al mercat mundial. El pacte, signat a Istanbul el 23 de juliol entre representants de Rússia, Ucraïna i Turquia, va permetre la represa d’aquest comerç vital per garantir la seguretat alimentària de nombrosos països d’Àfrica i Orient Pròxim. Segons els seus termes, Ucraïna pot exportar gra, fertilitzants i altres productes alimentosos des dels ports d’Odessa, Txornomorsk i Iujni/Pivdenni a la resta del món. A Istanbul es va instal·lar el Centre de Control Conjunt integrat per representants russos, ucraïnesos, turcs i de l’ONU que inspeccionen els vaixells en direcció a Ucraïna per a garantir que estan buits.

El pacte va començar a implementar-se l’1 d’agost, i segons xifres de l’ONU, fins a mitjan setembre, havia permès l’exportació de tres milions de tones de gra. Si tot funciona com està previst, l’organització creu que la iniciativa permetrà exportar cinc milions de tones de gra cada mes. Fins al moment, el blat de moro conformava més de la meitat de la càrrega (51%), mentre que la resta el componien el blat (25%), productes de gira-sol (11%) i ordi (5%). Països de baixos ingressos com Egipte, Iemen, l’Índia i Somàlia van rebre una quarta part dels enviaments, mentre que estats d’alts recursos com Espanya, Holanda i Itàlia, al voltant del 50%, la qual cosa va originar protestes a Moscou, i va obligar l’ONU a reiterar que els enviaments beneficien a tothom ja que mantenen baixos els preus dels aliments.

L’Índex del Preu dels Aliments, una variable formada per una cistella de productes bàsics, s’ha reduït en un 15%. Amir Abdulá, coordinador de la iniciativa, sosté que el corredor ha desincentivat als qui acaparaven aliments per vendre’ls a posteriori, d’aquí a uns mesos, a preus elevats. Prop de 350 milions de persones es troben en aquests moments en situació de risc alimentari al món. I encara que el pacte no actuarà per si sol l’amenaça de fam, sí que s’haurà conjurat el perill d’una escalada de la situació, segons ha donat a entendre David Beasley, director executiu del Programa Alimentari Mundial (WFP).

Ucraïna pot exportar el seu gra a través de ports situats en territori de la UE, com per exemple Constança, a la veïna Romania. No obstant això, aquesta ruta alternativa presenta nombrosos desafiaments logístics i té una capacitat molt de menor a l’enviament per via marítima des de la costa ucraïnesa.

Aleksandra Prokopenko, analista independent, sosté en un article publicat pel laboratori d’idees Carnegie Center que, davant l’absència d’eines per exercir pressió sobre Ucraïna i Occident, el Kremlin recorre a un dels mètodes que encara està al seu abast: una crisi alimentària mundial. Les reserves de gas a Europa Occidental plenes a vessar, i la disposició dels governs europeus a subvencionar els preus de l’energia, estan limitant l’impacte de l’alça de preus a la rereguarda aliada. «Els beneficis (de l’acord) per a Moscou sempre van ser modestos. Putin només volia tenir un element més per exercir pressió, i ha arribat el moment d’utilitzar-lo», sosté l’experta. El comunicat emès pel Govern rus acceptant tornar al pacte es limita a assegurar que «en aquest moment», les garanties ofertes per Kíev eren suficients, unes paraules que fan témer en el futur una reactivació de la crisi, depenent de la sort militar de l’Exèrcit rus en els fronts bèl·lics ucraïnesos.