No havia dit que estava feliçment jubilat i que volia dedicar-se a la recerca i a escriure?

Vaig dir això i portava des de finals del 2012 reincorporat a la universitat; quan vaig fer 70 anys em vaig jubilar de la universitat, però em van demanar que continués dirigint l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, ho vaig fer, i ara, el 30 de setembre, acabava els quatre anys de mèrit a la universitat i en la direcció de l’Institut. Per tant, vaig estar tretze dies feliçment jubilat del tot. I el dia tretzè vaig prendre possessió de conseller de Recerca i Universitats. No deixaré de llegir, ni d’escriure. D’aquí a uns quants dies sortirà un altre llibre que he editat, probablement per Sant Jordi en sortirà un altre.

I, a més, la conselleria.

La conselleria altera el meu ritme vital, tal com el tenia planificat, però, per altra banda, ha sigut com un regal de culminació de la meva vida acadèmica. Després de deu anys de reincorporació a la vida universitària, ser conseller de Recerca i Universitats és com la culminació del retorn a la universitat.

Vostè ja havia estat conseller...

Jo vaig dir que molt difícilment em tornaria a incorporar a la política, però era força impensable que Junts fes explotar el Govern i decidís sortir-ne amb una consulta a la militància. Per què soc conseller? Perquè Junts va decidir sortir del mapa. Si no hagués sortit, Pere Aragonès mai m’hauria cridat. A mi em semblava que aportar serenitat, tranquil·litat, seny, ganes de governar i governar bé i molt, era el missatge que la societat catalana esperava. Prou d’ensurts, prou de baralles internes, posem la carta de navegar i posem-nos a governar perquè la societat ho demana, perquè el país ho necessita, perquè la gent ho espera, perquè el que cal és tranquil·litat i estabilitat.

Quan el van nomenar, algunes persones que havien treballat amb vostè el van qualificar d’«animal polític». Hi està d’acord?

La política es porta a dins, segur. Tot home i tota dona en la societat són animals polítics. Pel sol fet d’existir, de conviure i d’exercir la convivència, som animals polítics. Ara, és veritat, jo he estat 33 anys de la meva vida ficat fins al moll de l’os en la vida política: parlamentària, executiva, local, del Govern de la Generalitat... Per tant, és veritat que a mi em mou la política, tot i que mai de tots aquests anys que he estat immers en la política, no he deixat de ser l’investigador d’història, el professor d’història, l’autor de llibres d’història que ha continuat com un corredor de fons la seva carrera acadèmica.

Què li agrada més, la conselleria que va tenir amb el tripartit o l’actual?

La conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, com em va dir un dirigent de Convergència que no era conseller, és un transatlàntic. I és veritat que l’entramat d’empreses de Política Territorial; de transports, de ports, d’aeroports, de logística, de política de sòl, de ferrocarrils..., forma un entramat complex i potent, i la conselleria era molt potent i executava uns pressupostos molt alts. M’ho vaig passar bé, vaig estar content, van ser set anys molt fructífers. Però en aquests moments, i en el moment actual de la meva vida, quan el president de la Generalitat em va trucar i em va dir «podries venir al Govern», li vaig preguntar «a fer què?», em va dir Recerca i Universitats, li vaig dir «sí». Trenta segons. Si m’hagués dit l’altre, li hauria dit «no». També trenta segons.

Quina conselleria li ha deixat Gemma Geis?

Hi ha una cosa positiva que és que ja anem per tres anys d’una conselleria pròpia de Recerca i Universitats. A vegades el nom no fa la cosa i, en aquest cas, el nom fa la cosa. Quan hi va haver la crisi de govern, els rectors van demanar «salvar la conselleria», perquè ens dona rang de ministeri en l’àmbit de la Generalitat per tractar els nostres temes. Faig una valoració positiva del pas de la Gemma Geis per la conselleria. Jo agafo el testimoni i de la continuïtat en faré un valor.

Els rectors van valorar molt positivament el seu nomenament, però li han escrit una llarga carta de peticions...

Els rectors tenen al capdavant la seva preocupació pel finançament; pel finançament immediat, de les infraestructures, de la recerca i pel finançament de la factura de l’electricitat i de l’energia, que, quan acabi el contracte de quatre anys que és molt barat, el salt que farà la factura serà molt alt. Es planteja la necessitat d’un pla d’emergència per atendre la factura energètica de les universitats catalanes. A Catalunya hi ha set universitats públiques i cinc de privades. Vam fer una primera reunió cinc dies després d’haver pres possessió amb tots els rectors. Tots homes. Això va donar peu a un petit enrenou, però val la pena subratllar que els rectors no els tria el Govern. Els rectors els tria la comunitat universitària, en fórmules diverses. Que hi hagi només rectors i no hi hagi rectores és conseqüència que l’univers dels elegibles ja està esbiaixat cap als homes perquè hi ha menys catedràtiques i professores titulars que homes i hi ha hagut diverses rectores. La foto de la reunió de dotze rectors i el conseller era el preu que havíem de pagar perquè quedi clar que la reunió amb els rectors no és clandestina. I els vaig dir: ens reunirem sovint i us vindré a veure a tots i jo escoltaré les vostres demandes i intentarem satisfer-les.

Difícil.

Hi ha problemàtiques molt variades, des de parcs científics que estan vencent els seus terminis i que s’han de trobar fórmules financeres per evitar que caiguin en mans dels bancs, privats o fons d’inversió. S’han de trobar fórmules per rejovenir el professorat, que ha perdut efectius per la banda alta de l’edat i costa molt que entri gent jove amb una situació retributiva i d’acreditació raonable. La figura dels associats ha produït una pèrdua d’entitat del gruix del professorat universitari. La flexibilització de les plantilles és un element indispensable i és evident que els rectors tenen un munt de problemes diversos, amb molta autonomia per a la governança, però amb una intervenció que des del departament vol ser proactiva i ajudant. Amb diners i amb gestions ho farem.

Aquests diners hi són?

Se’n poden trobar fora del sistema pressupostari propi; Next Generation, fons europeus i diverses fórmules que arriben i arribaran, i només que hi hagués pressupost del 2023, faríem un pas endavant.