El delicte de sedició es deroga, se suprimeix, desapareix, es desintegra, es polvoritza, no existeix, no existirà... I això és una veritat com un temple. El delicte de desordres públics no substitueix en cap cas el de sedició, perquè el que fa és reformar el delicte de desordres públics ja existent i ho fa en la direcció de disminuir les penes, limitant els casos en què es pugui aplicar i definint el concepte de violència. Per tant, en el delicte de desordres públics es produeix un gran avenç.
I per què no s’ha abordat la derogació del delicte de rebel·lió?
És que la rebel·lió s’aplica a uniformats amb armes. Ningú ha vist la necessitat de reformar aquest aspecte, perquè ni anem uniformats ni portem armes. L’acusació de rebel·lió es va fer només per mantenir-nos en presó preventiva i evitar que poguéssim exercir els càrrecs pels quals la ciutadania ens havia elegit.
Amb el nou Codi Penal a la mà, l’1-O hauria sigut delicte?
L’1-O no era delicte amb el Codi Penal actual ni tampoc amb el que surti de la tramitació parlamentària. Això sí, a partir d’ara els abusos interpretatius seran més difícils. És important recordar que el Tribunal Constitucional va emetre tres vots particulars quan va resoldre els nostres recursos en què es deia que «de la lectura que condemna Oriol Junqueras és impossible deduir per quina raó ha sigut condemnat, ja que cap dels delictes que se li imputen és delicte al Codi Penal».
El pacte per la sedició retalla les opcions d’èxit dels seus recursos davant la justícia europea?
Al contrari. El fet que l’Estat reconegui que s’ha de reformar el Codi Penal per adequar-lo a les exigències que arriben des dels organismes internacionals demostra la molta raó que tenim quan presentem recursos en l’àmbit europeu. Augmenten les opcions que a Europa tothom entengui que la interpretació del Codi Penal a partir del qual ens van condemnar és absolutament forçada i contrària a dret.
Quins tempos es manegen per reformar el delicte de malversació?
Això es veurà durant el tràmit parlamentari i esperem que es permeti adequar també aquest delicte, ja que la malversació que se’ns imputa és una malversació per pensament, només pensada. I els delictes per pensament són delictes que haurien d’haver desaparegut, segons la Filosofia del Dret, des del segle XVIII.
I com s’abordarà la reforma d’aquest delicte per evitar emparar la corrupció?
Creiem que és possible perquè el que se’ns imputa no és una malversació, sinó haver pensat en una possible destinació de fons públics per organitzar un referèndum. El que s’ha d’evitar és que algú sigui condemnat per ‘pensar’ en una malversació, de cap manera emparar qualsevol tipus de corrupció.
Creu que Junts critica els fruits que aconsegueix ERC de la taula de diàleg, però després se’n beneficia?
Si el conjunt de l’independentisme ens ajudés a abordar les grans qüestions pendents, seríem molt més a prop de la república catalana.
Hi ha alguna opció que vostè pugui ser candidat a les eleccions generals o al Parlament?
Ho desconec i ho desconeix tothom. Perquè no sabem quant tardarà el Tribunal Suprem a corregir la sentència que va dictar en aplicació de la reforma del Codi Penal.
S’ha preparat el camí per al retorn de Carles Puigdemont i Marta Rovira, els espera aviat a Catalunya?
No s’ha preparat el camí d’aquest retorn, ja que, per exemple, Marta Rovira continua acusada d’un delicte absolutament al·lucinant que és el de rebel·lió. Mentre el Tribunal Suprem mantingui aquesta acusació, que és evidentment contrària al sentit comú, entre altres raons, perquè mai vam ser condemnats per rebel·lió, el retorn és impossible.
Aquest pacte és el colofó del capítol de la taula de diàleg relacionat amb la desjudicialització i ara ja es pot abordar el dret a decidir?
Segur que encara queda camí per recórrer, però també és evident que treballem perquè sigui possible un referèndum.
Ara que els socialistes han mostrat el seu compromís per la desjudicialització, creu que ja es poden pactar els pressupostos catalans amb el PSC?
Veurem en la tramitació parlamentària el nivell exacte del compromís dels socialistes, també quant a la reforma del delicte de malversació.
Els socialistes han deixat de «pelar-se les mans aplaudint el seu empresonament», com vostè mateix va descriure fa unes setmanes?
Certament, van aplaudir amb entusiasme l’empresonament i la persecució, però també és cert que en la qüestió de la sedició i dels delictes de desordres públics la seva posició és molt més adequada al que diuen els organismes internacionals i al que sempre hem defensat nosaltres.
Per què no es normalitzen les relacions amb el PSC com a soci a Catalunya si hi ha una situació de pacte amb el PSOE?
Perquè el PSC, fins ara, no ha mostrat aquest compromís amb la lluita contra la repressió i, per tant, és molt difícil posar-nos d’acord amb algú que no prioritza el benestar del conjunt de la societat catalana, en tots els seus aspectes, entre altres, la defensa dels drets fonamentals.
