Intimidació. Aquesta paraula, inclosa a la redacció del nou delicte de desordres públics amb el qual PSOE i Unides Podem pretenen substituir la sedició, ha causat un ampli desassossec en els moviments socials. El Sindicat de Llogateres, Amnistia Internacional, Òmnium Cultural, l’ANC, desenes d’organitzacions i algun partit polític han mostrat la seva «preocupació» davant de la possibilitat que el nou text ampliï el tipus de conductes que poden ser considerades delicte i, per tant, possibiliti la criminalització de les protestes ciutadanes pacífiques.
La promesa que va llançar el president Pedro Sánchez la setmana passada va ser derogar el capítol que fa referència a la sedició al Codi Penal i incloure un delicte de desordres públics agreujats. L’endemà socialistes i morats van introduir una proposició de llei que modifica l’article 557 d’aquesta norma. «Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses; o obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis», estableix.
«Ens preocupa molt la repercussió que pot tenir sobre les accions pacífiques que du a terme el moviment per la defensa de la vivenda», assegura el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, amb referència a les ocupacions que fan de bancs o als intents de paralitzar desnonaments. Destaca que la introducció de la paraula intimidació permetrà que la interpretació dels jutges sigui «més oberta». Així, assenyala que fins ara totes les acusacions per desordres públics han acabat en absolució, però els advocats d’aquesta organització «han expressat la seva preocupació» davant de la possibilitat que aquesta dinàmica canviï.
Tramitació parlamentària
Daniel Canales, d’Amnistia Internacional, coincideix amb aquesta anàlisi. Mostrant-se caut en espera de com queda finalment redactat aquest delicte després de la seva tramitació parlamentària, en què podria patir canvis, apunta que la nova redacció «sembla ampliar el tipus de conductes que poden ser considerades com a delictes de desordres públics».
Canales considera que amb el nou article «no s’està exigint lesions o danys concrets per considerar que s’ha comès un delicte». Respecte d’això, recorda que la reforma del Codi Penal que va fer el PP el 2015 ja va eliminar la necessitat que l’alteració de l’ordre públics fos «causant lesions a les persones» o «produint danys a les propietats» per exigir «actes de violència sobre les persones o sobre les coses, o amenaçant els altres amb dur-ho a terme». Ara es queda en «actes de violència o intimidació».
La reforma tampoc agrada a Òmnium Cultural i a l’ANC, els líders de les quals durant el procés Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser condemnats pel Tribunal Suprem. L’actual president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, considera que la redacció del nou delicte podria acabar «ampliant perillosament» les accions emmarcades i ser utilitzada per «criminalitzar la dissidència política». L’ANC, a través d’un comunicat, va denunciar que la reforma és un «aval que facilita la repressió contra accions democràtiques».
Les injúries a la Corona es mantindran al Codi Penal
Tot i les exigències de Podem, el text no deroga els delictes contra la llibertat d’expressió Els delictes contra la llibertat d’expressió continuaran al Codi Penal. La proposició de llei orgànica que van presentar PSOE i Unides Podem per derogar la sedició i substituir-la per desordres públics agreujats no modificarà cap dels articles que fan referència, entre altres coses, a les injúries a la Corona, l’ofensa als sentiments religiosos o ultratges a Espanya.
El text que van presentar els dos partits del Govern no inclou res en aquest sentit, encara que sí que s’aprofita per introduir canvis sobre el frau electrònic, la defensa de la competència i, fins i tot, l’agreujament de penes quan es produeix l’ocultació d’un cadàver.
Després de gairebé tres anys de legislatura, els socialistes i Unides Podem no aconsegueixen arribar a un acord per derogar aquesta mitja desena d’articles del Codi Penal. En la proposició de llei orgànica, que necessita una majoria absoluta per ser aprovada, no es fa cap menció, malgrat que sol ser habitual que quan es reforma la norma penal s’aprofiti per introduir tots els canvis que es considerin necessaris.
Unides Podem podria registrar esmenes que siguin acceptades durant el tràmit parlamentari, però el president del grup morat al Congrés, Jaume Asens, va dir que estan treballant només en modificacions relatives als delictes contra els treballadors.
L’estira-i-arronsa entre els socis de Govern ve de lluny. Els morats es van presentar a les eleccions del 2019 amb el compromís de derogar l’anomenada «llei mordassa» i modificar el Codi Penal «per acabar amb la criminalització de la llibertat d’expressió i d’opinió». Tot i això, Pablo Iglesias no va aconseguir convèncer Pedro Sánchez d’introduir aquesta promesa en l’acord de coalició que ha marcat l’acció del Govern bicolor i al qual s’aferren els morats per pressionar quan es produeixen diferències a l’executiu. Tot i això, Unides Podem va portar al Congrés, el febrer del 2021, una proposta de reforma «per a la protecció de la llibertat d’expressió».
