Espanya i França segellen a Barcelona un front comú davant les «grans decisions» de la UE

«Fins ara només es parlava de l’eix franco-alemany, ara també hi haurà un eix hispano-francès», assenyala la Moncloa. Sánchez i Macron s’alien per protegir la indústria europea davant del pla d’incentius dels Estats Units

Emmanuel Macron i Pedro Sánchez van segellar el nou tractat franco-espanyol | EP

Emmanuel Macron i Pedro Sánchez van segellar el nou tractat franco-espanyol | EP / Juan R.Sierra/Júlia Regué. Barcelona

Juan R.Sierra/Júlia Regué. Barcelona

Un nou eix dins de la UE va néixer aquest dijous a Barcelona. Pedro Sánchez i Emmanuel Macron van aprofitar la cimera entre Espanya i França per segellar una aliança amb escassos precedents basada en la cooperació i la sintonia entre els dos països. A curt, mitjà i llarg termini. «Fins al moment només es parlava de l’eix franco-alemany. Ara també hi haurà un eix hispano-francès», van explicar a la Moncloa. Tots dos presidents van signar un nou tractat d’amistat, en el qual van reforçar més que mai els seus vincles i van pactar intentar arribar a partir d’ara a Brussel·les amb una «posició comuna» davant les «grans decisions» que allà es prenen, però també van compartir anàlisis davant qüestions més concretes i urgents.

Els dos dirigents anant cap al Museu Picasso, que van visitar a la tarda | EP

Els dos dirigents anant cap al Museu Picasso, que van visitar a la tarda | EP / Juan R.Sierra/Júlia Regué. Barcelona

Per exemple, com reaccionar davant el pla d’estímuls aprovat per Joe Biden, una de les principals preocupacions que té davant seu la UE. Dotat amb prop de 370.000 milions de dòlars, la iniciativa del president nord-americà busca combatre la inflació i afavorir les inversions verdes i les empreses implantades als EUA. Els estats membres de la UE temen, amb raó, els efectes negatius que el pla pot tenir sobre la competitivitat de les seves economies, ja que funcionarà de forma molt més àgil que el lent engranatge europeu, però no acaben d’aconseguir un enteniment sobre com fer-li front.

Sánchez i Macron van mostrar les seves cartes amb claredat durant la compareixença posterior a la cita bilateral. «Europa ha de donar una resposta ferma. Celebrem que els Estats Units s’incorpori a la transició verda. Però hem de trobar un acord en el qual aquest compromís no signifiqui la desindustrialització d’Europa. I al mateix temps, també hem de fer els deures a dins. Cal resoldre l’embull burocràtic de la Comissió Europea, perquè hi hagi procediments molt més àgils», va explicar el president espanyol.

Al seu costat, Macron va compartir el diagnòstic. «Els Estats Units han decidit accelerar la descarbonització de la seva economia. Això ens afecta. Tots dos som conscients que cal reaccionar de forma molt proactiva. Volem mecanismes ràpids com els dels Estats Units, no fragmentar la Unió Europea. Mobilitzarem diners nacionals i europeus», va dir.

En el fons, es tracta de la primera aplicació pràctica del tractat que tots dos mandataris acabaven de signar minuts abans. Anomenat l’Acord de Barcelona, el nou text (Espanya només en té un d’anàleg amb Portugal; França, amb Alemanya i Itàlia) assenyala en el seu article 4: «Tant a nivell polític com d’alts funcionaris, les parts es consultaran regularment abans de les grans decisions europees sobre temes d’interès comú, amb la finalitat d’intentar establir posicions comunes i d’impulsar-les conjuntament, en el si de les institucions europees i davant dels altres Estats membres. Durant el procés de negociació de noves normes comunitàries i la seva posterior transposició, les parts s’esforçaran per coordinar-se entre si».

És a dir, Espanya i França intentaran anar de bracet en tot moment en una Europa que a causa de la guerra d’Ucraïna i el pla dels EUA, va dir Sánchez, es troba en un «moment crític». I en el mateix sentit, una iniciativa que té un enorme valor simbòlic. «Almenys una vegada cada tres mesos i per rotació», explica el tractat, un membre del Govern «d’una de les parts serà convidat al Consell de Ministres de l’altra part».

El futur de l’hidroducte

Reunits al Museu Nacional d’Art a Catalunya després de saludar el president, Pere Aragonès, que va optar per marxar per no assistir als himnes d’Espanya i França, tocats per la banda de l’Exèrcit, Sánchez i Macron també van assegurar anar en la «mateixa direcció» per a una reforma del mercat elèctric que, va dir el líder del PSOE, creuen que ha de ser aprovada «en els pròxims mesos».

Dins de l’àmbit energètic, el tractat d’amistat també subratlla l’aposta per l’H2Med, una gegantesca infraestructura que connectarà la capital catalana i Marsella a través d’un hidroducte. Si la UE decideix a finals d’enguany donar el seu vistiplau i finançar-lo, estarà llest el 2030 i transportarà prop de dos milions de tones d’hidrogen verd anuals. «Les parts reafirmen el seu compromís de desenvolupar els projectes d’interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de manera equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d’interconnexió energètica i facilitar la seva avaluació i desplegament», recull l’Acord de Barcelona.

Dins d’una cimera marcada per aquesta sintonia, també va haver-hi algun aspecte en el qual no es va aconseguir avançar. El més important, la reobertura de vuit llocs fronterers als Pirineus, que França manté tancats per temor a la immigració. Espanya volia sortir de la trobada amb aquest compromís, però no va ser possible. Els ministres d’Interior de tots dos països crearan ara un «grup de treball conjunt» per explorar solucions.