Trias va al capdavant però continua el pols a quatre a les eleccions de Barcelona

Junts guanyaria amb 11 regidors, Collboni superaria Colau i ERC cauria a la quarta plaça en un tauler molt igualat

El tripartit d’esquerres o un pacte JxCat-PSC, com el que dirigeix la Diputació de Barcelona, úniques opcions d’aliança estable

Xavier Trias, de Junts | ACN

Xavier Trias, de Junts | ACN / Jose Rico/Ricard Gràcia. Barcelona

Jose Rico/Ricard Gràcia. Barcelona

A Barcelona li esperen quatre mesos d’autèntic vertigen electoral. Quatre anys després de l’ajustat veredicte de les urnes i el turbulent desenllaç de les negociacions per la vara de comandament municipal, la pugna que es lliurarà de cara als comicis del pròxim 28 de maig s’acosta molt més disputada encara.

L’enquesta preelectoral que el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) ha elaborat per a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, després de la inesperada sortida de l’equip de Govern del candidat del PSC, Jau- me Collboni, certifica el terratrèmol que ha suposat la irrupció de Xavier Trias en la cursa per l’alcaldia.

L’exalcalde i candidat de Junts s’ha col·locat en primera posició, però els quatre aspirants prin- cipals estan molt igualats i es mouen en una forquilla de tan sols tres regidors.

Marge estret

Junts guanyaria les eleccions per un marge estret sobre el PSC, i tots dos superarien Barcelona en Comú i ERC, que el 2019 van empatar a regidors. De fet, el vencedor dels últims comicis, el republicà Ernest Maragall, seria el gran damnificat per la tornada de Trias i cauria a la quarta plaça en la primera cita amb les urnes després de la ruptura entre Esquerra i Junts a la Generalitat. En el cas de l’actual alcaldessa, Ada Colau, acusaria el desgast de vuit anys de gestió i es quedaria amb la medalla de bronze, i seria depassada per Collboni, que fins divendres era el seu primer tinent d’alcalde i que també veu frenada la seva escalada amb l’entrada del candidat de JxCat.

Aquests moviments complicarien una mica més la governabilitat, reduirien les opcions d’aliances estables al tripartit d’esquerres o a un pacte Junts-PSC com el que dirigeix la Diputació de Barcelona. En tot cas, si no s’aconseguís forjar un acord que sumés els 21 regidors que marquen la majoria absoluta, Trias seria alcalde com a candidat de la força més votada.

Arran de la renúncia de Collboni

Segons el sondeig, efectuat a partir de 801 entrevistes del 23 al 25 de gener, just després de la renúncia de Collboni, Trias aconseguiria el 22% dels vots i 11 regidors (avui en té 5). L’avantatge sobre els socialistes és de tan sols 1,3 punts.

El PSC obtindria el 20,7% dels sufragis i 10 regidors (ara en té 8). Els dos partits farien un salt molt significatiu en el tauler municipal. Amb Elsa Artadi com a alcaldable, els postconvergents van quedar cinquens fa quatre anys i ara pujarien més d’11 punts. Collboni va ser tercer el 2019 i ara creixeria en més de dos punts. Maragall i Colau, primer i segona quatre anys enrere, retrocedirien notablement. Després de dos mandats, l’alcaldessa es quedaria amb el 17,8% dels vots i 9 regidors (avui en té 10), fet que suposa una pèrdua de tres punts i un regidor. I després de facilitar l’aprovació de tots els pressupostos de Colau i Collboni, ERC cauria fins al 15,8% de les paperetes i 8 regidors (avui en té 10), 5,5 punts i dos regidors menys que el 2019.

És a dir, a quatre mesos per a les eleccions, Trias li treu 6,2 punts a Maragall i 4,2 punts a Colau, mentre que Collboni té tres punts d’avantatge sobre Colau i cinc sobre Maragall.

Aquestes diferències són poc determinants perquè un de cada quatre barcelonins (26%) afirma estar indecís. Junts i Barcelona en Comú són les formacions amb un electorat més activat en el dia d’avui. Amb la seva aposta per Trias, JxCat aconsegueix retenir set de cada 10 votants del 2019 i, a més, arrabassa a ERC una quarta part dels seus electors. L’exalcalde, que va guanyar les eleccions el 2011 amb CiU, és l’únic candidat que aconsegueix atreure, en una o altra mesura, votants de tots els partits.

Colau també manté una alta fidelitat del seu electorat (58,8%), tot i que un de cada 10 votants elegirien avui la papereta del PSC. El que compensa aquesta fuga és que Barcelona en Comú absorbeix el 12,5% dels votants de la CUP, i impedeix als anticapitalistes fer-se un lloc a l’Ajuntament. Quant a Collboni, tot i que la seva fidelitat de vot és molt similar a la de Colau (57,9%), és el candidat amb més percentatge d’indecisos, que voreja el 30%. No obstant, el bon moment de la marca socialista li fa atreure votants de totes les forces no independentistes, tant a esquerra com a dreta.

Maragall, en canvi, únicament aconsegueix retenir el 43,2% dels que el van convertir en guanyador de les últimes eleccions, i a la fuga del 25% dels seus votants en direcció a Junts se suma que un percentatge semblant d’electors (23,5%) es declaren indecisos.

Barcelonins desorientats

De fet, l’enquesta detecta una important desorientació entre els barcelonins, com demostra el fet que l’ordre dels quatre partits principals varia tant en la intenció directa de vot (el vot sense cuina) com en la pregunta de qui creuen que guanyarà el 28-M. En vot directe, Barcelona en Comú se situa en primer lloc amb un punt d’avantatge sobre Junts, quatre sobre el PSC i sis sobre Esquerra. Colau lidera la intenció directa de vot en totes les franges d’edat excepte entre els més grans, on dominen Junts i PSC.