Entrevista | Isabel Blanco Vicepresidenta de la Junta de Castella i Lleó i consellera de Família i Igualtat d’Oportunitats
«Castella i Lleó aposta per la Sanitati la innovació en els serveis socials»
La comunitat està convertint el repte demogràfic en una oportunitat de creixement, impulsant l’economia ‘silver’, la tecnologia en cures i l’atracció d’empreses amb millores fiscals

Isabel Blanco, vicepresidenta de la Junta de Castella i Lleó i consellera de Família i Igualtat d’Oportunitats / PI
Castella i Lleó és la comunitat més extensa d’Espanya i de la Unió Europea. En els seus 94.000 quilòmetres quadrats, hi ha prop de 2.250 municipis dels quals el 94% té menys de 2.000 habitants. Però la Junta de Castella i Lleó està «girant la truita» gràcies a l’economia silver. La salut, el benestar, l’atracció d’empreses i l’educació són alguns dels temes estratègics en els quals està treballant la comunitat.
¿En quin moment us vau adonar que la despoblació i l’envelliment podien ser una potència industrial per a la comunitat?
Castella i Lleó és eminentment rural, i prestar els serveis als pobles és de mitjana un 50% més car. Per exemple, l’ajuda a domicili al món rural és gairebé un 80% més costosa. Però apostem perquè les persones visquin on elles volen viure, que és a la seva llar, al territori. I per a això cal posar a sobre de la taula mesures i programes que ens ajudin a fixar població, perquè d’una banda les persones es queden a les seves cases, però a més es genera ocupació. Per cada 100 persones ateses, es creen entre 60 i 70 llocs de treball que no es deslocalitzen. Allà a més entra en joc un factor molt important pel qual la Junta ha estat apostant tota aquesta legislatura: les noves tecnologies al servei de les cures.
Precisament, en centres com el HUB Tecnològic de La Aldehuela, a Zamora, es treballa en diferents projectes centrats en la innovació tecnològica per a les cures. Per exemple, robots-mascotes que facin companyia als més grans.
Sí, o caminadors intel·ligents o ulleres de realitat virtual que ajuden a les persones a realitzar exercicis físics o cognitius i que ja s’utilitzen en centres residencials i en centres de dia. Quan parlem de noves tecnologies és en sentit ampli: intel·ligència artificial, pantalles, robòtica, etc. I Zamora ha de convertir-se en aquest gran pol d’innovació. Com es va demostrar durant la pandèmia, els serveis socials tenen entitat pròpia per no ser la germana petita de la Sanitat. Ens hem fet grans i necessitem comptar amb avenços tecnològics que ens ajudaran, però que mai substituiran els professionals. Una anècdota molt curiosa que es va produir en una residència: una cuidadora ens explicava que una senyora, a qui li costava més comunicar-se, parlava amb un robot amb què estàvem fent una prova pilot sense cap problema, i fins i tot un dia li va explicar que no s’havia pres la medicació. Quan la cuidadora li va preguntar per què no l‘hi explicava a ella, la senyora li va dir que perquè el robot no la renyava.
Tot això s’engloba en l’anomenada economia silver. Però, ¿què significa exactament aquest concepte?
L’economia silver és la que generen les persones més grans. No només parlem de cures, també d’activitats d’envelliment actiu o dels viatges del club dels ‘60. També cal vincular-la a sectors tan importants a Castella i Lleó com és el turisme o el gastronòmic. És un concepte molt ampli i que va més enllà de les cures.
En qualsevol cas, per potenciar encara més aquesta economia silver, ¿caldria reforçar la Llei de la Dependència?
El problema és el finançament de l’Estat. La Llei estableix que la dependència s’ha de finançar al 50% entre el Govern central i les comunitats autònomes, però en aquests moments l’Estat només posa un 36% a Castella i Lleó.
Un altre dels objectius de la Junta és atraure empreses. ¿Quines mesures s’han posat en marxa?
Castella i Lleó és una comunitat en la qual estem apostant per una fiscalitat favorable per a les empreses. Comptem amb incentius i amb ajudes en àmbits com la innovació, la competitivitat o la internacionalització; i també estem creant sòl industrial a totes les províncies. Ja estem veient els resultats perquè Castella i Lleó és atractiva per invertir.
¿L’educació quin paper juga per aconseguir atraure i retenir talent que pugui treballar en aquestes empreses?
La comunitat és pionera i líder en educació, tal com recull l’informe PISA. I hem fet molta feina, com la gratuïtat de 0 a 16 anys o l’aposta per programes de conciliació. Molt important és també l’aposta ferma i decidida per la Formació Professional. A més, posarem en marxa el programa FP STEM Mujer per animar les noies més joves a incorporar-se a cicles tècnics i a continuar trencant barreres.
Fòrums com el d’Espanya 360, ¿ajuden a conèixer altres models i a avançar?
Per descomptat, cal asseure’s, escoltar, debatre. És veritat que les comunitats parlem entre nosaltres habitualment, però també és molt important mostrar el que es fa, no conformar-nos i voler continuar avançant després d’escoltar altres experiències d’administracions i empreses. Del que no es parla, no existeix; i intercanviar idees i opinions és el que és positiu i necessari d’aquests fòrums per poder continuar evolucionant i creixent.
- Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: 'El cervell no pot processar notícies negatives constantment, la persona es trona insensible i empàtica
- L’anècdota d'un hotel-restaurant de Manresa que es fa viral: una reserva inexistent i una clienta que vol tenir la raó
- El conseller d’Agricultura durant la pesta porcina del 94: “S’hauria de donar barra lliure per eliminar senglars arreu”
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Un poble petit de l’Anoia, amb 400 habitants, fa un Mercat de Nadal que ja és un model d’èxit
- Gran muralla verda d’Àfrica: Quin és el seu resultat?
- Coronar Sant Jeroni amb Joëlette, un somni compartit
- Els Bombers evacuen amb helicòpter un escalador ferit a Berga