Juan Fernández, portaveu del PP al Parlament: “La Jonquera és la porta d’entrada de la inseguretat a Catalunya”

La frontera de la Jonquera ha estat, tradicionalment, un punt calent pel que fa a la delinqüència. Els diferents cossos policials hi treballen diàriament en operacions de tràfic de drogues, el contraban i la multireincidència, que estan permanentment a l'ordre del dia en barris com el Portús. Des d’un d’aquests cossos, la Guàrdia Civil, l’associació professional JUCI ha alertat d’una situació que considera “preocupant”: el nombre d’efectius s’ha reduït “dràsticament”, passant de 52 agents a només 14, més una persona en pràctiques. El portaveu del grup parlamentari del PP català, Juan Fernández Benítez (Badalona, 1986), ha visitat el Portús aquest dilluns al matí i no ha amagat la seva visió de la situació. “A la Jonquera es viu una realitat paral·lela a la resta de Catalunya”, ha assegurat, afegint que “ara mateix és la porta d’entrada de la inseguretat”.

Quines sensacions s’emporta de la visita?

D’entrada, he vist que a la Jonquera es viu una realitat paral·lela a la resta de Catalunya. Hi ha un greu problema de seguretat, i molts veïns d’aquella zona ens han alertat del creixement dels delictes de tràfic de drogues. També hi ha una manca de control per part de la policia i dels Mossos derivada d’aquesta falta d’efectius. És la porta d’entrada de la inseguretat a la resta de Catalunya. Si hi ha una qüestió amb la qual una nació ha de tenir especial vigilància és amb qui entra i per què entra a Catalunya. No pot ser que la frontera pels Pirineus sigui la porta d’entrada de delinqüents. Crec que ha d'haver-hi més vigilància i, sobretot, una política de fronteres més exigent i més dura.

L’associació professional JUCIL alertava de la manca d’efectius de la Guàrdia Civil a la Jonquera. A què creu que es deu?

Crec que es deu a un desballestament de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a la frontera per part del Govern de Catalunya. I això és una qüestió que posa en risc la seguretat del conjunt del país. Nosaltres trobem a faltar el crit d’alerta de la Generalitat de Catalunya, del govern de Salvador Illa i de la consellera d’Interior demanant més seguretat en aquesta zona. Sospitem que aquesta falta de protesta per part de la Generalitat és conseqüència de la cessió de competències que es vol fer als Mossos d’Esquadra sobre el control de fronteres i de la immigració. S’estan desmantellant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de forma encoberta per cedir davant dels nacionalistes.

"La província de Girona i l'Empordà s'han convertit en el supermercat de la droga de Catalunya"

Segons la JUCIL, a la frontera de la Jonquera “enguany s’han detingut un 84% menys de persones en comparació amb la mitjana anual habitual”. Creu que la manca d’efectius ha estat una crida per a la delinqüència?

Evidentment. En el moment en què et debilites el control i les eines d’aquells que han de preservar la seguretat a la frontera, d’aquells que han de vigilar qui entra i per què entra a Catalunya i al conjunt d’Espanya, estàs debilitant la seguretat del territori i del conjunt del país. I és evident que aquest debilitament de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a la frontera afecta en forma de més inseguretat i, sobretot, en la conseqüència d’un efecte crida que ha convertit la província de Girona —i l'Empordà, en aquest cas— en el supermercat de la droga de Catalunya.

Per tant, considera que si reforcen els efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a la Jonquera, es notarà un canvi dràstic?

Evidentment. Sempre que s’augmenten les eines i, sobretot, els efectius policials en territoris amb una situació d’especial singularitat en matèria de seguretat, s’obtenen millors resultats. Però, en tot cas, nosaltres sempre hem cregut que, escolta, si cal un policia a cada cantonada, això és una bona política de seguretat.

I si els Mossos acabessin assumint la competència de fronteres, com ha demanat Junts en alguna ocasió, la frontera de la Jonquera no milloraria en matèria de seguretat?

No, i a més seria un error històric. Primer, perquè el control de fronteres i el control de la immigració forma part de la columna vertebral de les competències que ha de tenir un Estat, que ha de tenir una nació en el seu conjunt. No té sentit que la frontera d’Espanya amb els Pirineus la controli un cos de seguretat tan diferent del que controla la frontera al Gibraltar, a Melilla o a Ceuta, o a qualsevol altra part d’Espanya, com pot ser la frontera amb Portugal. Les fronteres les ha de controlar un mateix cos de policia: en aquest cas, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A més, hi ha un altre aspecte encara més important: si es destinen efectius dels Mossos d’Esquadra —que actualment patrullen els barris d’arreu de Catalunya i vetllen per la seguretat ciutadana— a controlar la frontera, s’està debilitant el cos arreu del territori. I això pot posar en risc la seguretat del conjunt dels catalans. Nosaltres no critiquem que la Generalitat demani augmentar la plantilla de Mossos, ens sembla bé. El que critiquem és que aquest augment es destini a suplir tasques que ara fan la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a la frontera.

I per revertir aquesta situació de forma urgent, des del PP què proposen?

De forma urgent, el que hauria de fer la consellera d’Interior és agafar el telèfon, trucar al ministre de l’Interior i demanar més efectius per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Més enllà d’aquestes pressions que s’estan fent per aguantar la plantilla dels Mossos, el que s’hauria de fer és demanar més Policia Nacional i més Guàrdia Civil per a tota Catalunya. Sobretot perquè, si hi ha una qüestió en la qual s’ha de tractar Catalunya de forma singular, és el tema de la inseguretat, que no està creixent en cap altra comunitat autònoma com ho està fent aquí. Per tant, l’única qüestió en què s’hauria de tractar Catalunya diferent de la resta és en matèria de seguretat, i aquest és el punt en què s’han de fer més esforços per augmentar els efectius policials.

"El govern està seguint uns objectius que no plantegen com a prioritat l’interès general, sinó les exigències i els xantatges dels partits independentistes"

En tot cas, el canvi social i demogràfic que vivim també pesa, no? I més a un lloc de pas com l'Empordà.

Sí. Els canvis demogràfics poden portar a perdre el control sobre la construcció del futur i de la seguretat dels barris. Si no controles qui entra i per què entra a Catalunya, perds l’oportunitat de construir barris segurs i de garantir una convivència saludable. Si no controles qui entra per les fronteres, deixes a l’atzar la configuració social dels teus barris. Per tant, estan seguint uns objectius que no plantegen com a prioritat l’interès general, sinó les exigències i els xantatges dels partits independentistes.

En l’àmbit de les drogues, la diferent legislació entre França i l’Estat espanyol és una pedra a la sabata. Molts traficants poden considerar que els surt més barat delinquir en aquest costat de la frontera que en l’altre.

Aquesta és una qüestió provocada pels partits d’esquerra i el seu bonisme habitual. La legislació espanyola és més feble en aquest àmbit i, per tant, a Espanya i especialment a Catalunya, delinquir surt més barat. Per això fa temps que reclamem més duresa amb la multireincidència, amb els delictes vinculats al tràfic de drogues i, sobretot, un control més rigorós sobre qui entra al país i amb quina finalitat. Catalunya s’està convertint en un polvorí en matèria d’inseguretat a conseqüència d’aquestes polítiques d’esquerra, ineficaces en el control de la multireincidència, i per l’estratègia que Salvador Illa i la consellera d’Interior apliquen a determinades zones metropolitanes de Barcelona, que està desplaçant els problemes cap a la resta de províncies. De fet, ells mateixos han admès que els plans de xoc funcionen a Barcelona però traslladen els conflictes a altres territoris. Tot plegat evidencia una política fallida d’inseguretat per part del govern de Salvador Illa.

Pel que fa a la multireincidència, els alcaldes de l’Alt Empordà reclamen, des de fa temps, una regió metropolitana. Creu que milloraria la situació?

Podria significar un pas endavant, ja que es traduiria en un increment d’efectius. El principal problema que ens trobem —i que es troben la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a la frontera— és que no tenen suficients agents. I el problema, segurament, si preguntem al cap de l’Àrea Bàsica Policial de Figueres sobre la situació dels Mossos en aquesta zona, és que també necessiten més efectius. Igual que en necessiten a l’àrea bàsica de Sant Adrià de Besòs, a Badalona o a qualsevol regió metropolitana de Catalunya. A Catalunya necessitem més policia, no menys. És per això que no s’entén l’objectiu del govern de Pedro Sánchez i de Salvador Illa de desmantellar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Perquè a Catalunya són necessàries totes les forces de seguretat de l’Estat: Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

"Seria un error històric que els Mossos assumeixin la competència de fronteres"

També és cert que sovint s’ha assenyalat que tant els cossos policials com els jutges tendeixen a evitar obtenir plaça a Girona, a Figueres, a la Jonquera... Ho veuen massa lluny de Madrid.

La situació de les plantilles policials és similar a la dels jutjats: falten efectius i això dificulta afrontar la multireincidència. Els jutjats acumulen casos i hi ha persones amb més de 100 delictes sense una resposta judicial prou ràpida, un fet insòlit en altres països europeus. Si la policia no té recursos i la justícia tampoc, i els polítics no reforcen aquests serveis, el resultat és més inseguretat i una major vulnerabilitat als barris de Figueres i, en general, a tota la província de Girona.

Però, tornant a la pregunta: com es pot incentivar que venir un fiscal, un jutge o un policia vulgui venir cap aquí?

Convèncer professionals que vinguin a treballar aquí és difícil. Per això, tal com reclamen els sindicats de la Policia Nacional i les associacions de la Guàrdia Civil, caldria declarar Catalunya com a regió d’especial singularitat per fer-la més atractiva. Aquesta seria una mesura viable, perquè la situació de seguretat que viu el territori és efectivament singular. Fa uns anys aquesta categoria s’aplicava al País Basc per la lluita contra el terrorisme; avui, però, Catalunya és la comunitat autònoma més vulnerable davant l’actual onada d’inseguretat a Espanya, i és on els delictes creixen de manera més acusada.

Parlem una mica de política. A Catalunya es debat molt sobre la irrupció d’Aliança Catalana (AC) i les seves propostes sobre immigració i seguretat. Creuen que pot ser un rival potent per a vostès?

No. Tenim un projecte polític i avui liderem l’oposició a Catalunya perquè Junts està en una eterna indefinició. Som la primera força del centre i de la dreta, i per això som l’alternativa tant al Partit Socialista com al nacionalisme. En un any i mig hem passat de 3 diputats a 15 fent política útil, centrant-nos en la seguretat, l’habitatge i l’escola catalana. Les enquestes són només fotos d’un moment; nosaltres tenim el nostre projecte i som, ara mateix, l’alternativa al nacionalisme i al socialisme que governa. Més enllà d’això, tenim una opinió molt concreta sobre Aliança Catalana: és la versió més dura de Puigdemont i els seus companys de viatge independentistes, com ERC, que han portat Catalunya a la decadència. Per tant, no creiem que AC pugui portar-nos a cap altra situació que no sigui la decadència.

"Catalunya s’està convertint en un polvorí en matèria d’inseguretat"

A Espanya, el PP pot tornar a la Moncloa sense un bon resultat a Catalunya, o és imprescindible sumar més vots aquí per aconseguir-ho?

Crec que el Partit Popular de Catalunya és clau perquè Alberto Núñez Feijóo aconsegueixi un bon resultat al conjunt de l’Estat. Catalunya és important, i al PP li importa Catalunya. Som l’únic partit que fa una oposició real centrada en els problemes que preocupen la ciutadania. La resta està més pendent dels seus interessos personals, de disputes partidistes o, en alguns casos, de fer populisme. Nosaltres traslladem un missatge d’esperança i som el millor altaveu que pot tenir la ciutadania al Parlament.

Estem a un any i mig de les municipals. Com veu la possibilitat de treure regidors l’Alt Empordà i a les comarques gironines?

El Partit Popular de Catalunya està consolidant els bons resultats de les darreres autonòmiques i municipals. Un dels nostres principals objectius és créixer a la Catalunya interior i, per això, estem recorrent el país per convèncer més ciutadans que s’afegeixin al nostre projecte, que considerem la millor alternativa al socialisme i al nacionalisme que he mencionat abans. Presentarem candidatura a Figueres i estem convençuts que, d’aquí a un any i mig o dos, quan se celebrin les eleccions locals, hi podem donar una sorpresa. Si avui governem a municipis com Monistrol de Montserrat, Badalona, Pontons o Castelldefels, també ho podem aconseguir a les províncies de Girona o Lleida. Aquesta és la nostra feina i en això centrem els esforços.

Però el cert és que a Figueres, Roses o la Costa Brava el PP obté més vots a les autonòmiques que a les municipals.

Sí, i això és precisament el que volem revertir. A Badalona, on he estat regidor 17 anys, ens passa just al revés: hi tenim millors resultats a les municipals que a les autonòmiques. Si allà ho hem aconseguit, també ho podem fer en altres ciutats de Catalunya. Per això estem focalitzant els esforços en aquest àmbit i hem reforçat el projecte a Girona amb canvis que permetran que Daniel Ruiz es pugui dedicar plenament a la presidència provincial i a treballar pel territori, amb l’objectiu de presentar moltes més candidatures de cara a les municipals d’aquí a dos anys.

Subscriu-te per seguir llegint