Aragó anirà a les urnes el 8 de febrer tret d’un pacte ‘in extremis’ PP-Vox

Aragó anirà a eleccions autonòmiques el 8 de febrer tret de sorpresa majúscula en la reunió del president d’Aragó, Jorge Azcón, amb el portaveu de Vox, Alejandro Nolasco, previst per avui al matí al despatx de Presidència de l’edifici Pignatelli. Si no es produeix un acord in extremis, prou improbable després de les últimes declaracions dels líders dels dos partits, els aragonesos hauran d’anar a les urnes en el primer avançament electoral de la comunitat autònoma en la democràcia i ho faran el diumenge 8 de febrer.

Segons ha pogut saber aquest diari, la previsió és que els comicis autonòmics es convoquin dilluns vinent, amb la dissolució de les Corts d’Aragó pel president autonòmic. L’endemà, dimarts, la convocatòria quedaria publicada en el Butlletí Oficial d’Aragó (BOA), fet que traslladaria la cita amb les urnes al cap de 54 dies, el diumenge 8 de febrer. Tot això si un pacte entre el PP i Vox no ho evita avui al matí.

Mostrar tots els comptes

De res li hauran servit al PSOE ni a l’extrema dreta els oferiments dels últims dies, en què reclamaven al president Azcón que mostrés realment les cartes, és a dir, que presentés o els mostrés el projecte de pressupostos amb tots els seus volums per poder debatre-hi, "i no sobre un PowerPoint", i negociar els acords d’interès per als aragonesos.

Finalment, la decisió de convocar eleccions anticipades no haurà sigut l’"última opció" del president, com defensava Azcón fa tot just un mes, sinó una decisió presa per convenciment malgrat el contorsionisme del PSOE de Pilar Alegría, que va passar de fer una esmena a la totalitat a la seva política a oferir suport als comptes a canvi de cinc mesures concretes. I a desgrat, també, que l’acord amb Vox sí que ha funcionat en altres territoris governats pel PP, com al País Valencià.

Ara Aragó s’encamina al primer avançament electoral de la seva història, en un dels seus moments de més inestabilitat política, amb un Govern que va néixer sent de coalició i del qual la ultradreta va baixar tan sols un any després. Després d’un any i mig de desacords i tensions entre els populars i Vox, el camí cap a l’acord s’havia fet cada vegada més estret i costerut.