Abascal, ‘candidat autonòmic’ de Vox

Una vegada més, i ja gairebé no és novetat, Santiago Abascal s’ha convertit en el veritable candidat autonòmic de Vox. Com en totes les campanyes, el líder de l’extrema dreta ha establert el seu campament base a les dues províncies extremenyes, i tret de causa de força major (com l’últim ple parlamentari de l’any, celebrat la setmana passada, i perquè tenia pregunta en la sessió de control al president del Govern, Pedro Sánchez) gairebé ni s’ha mogut del territori de campanya, que fins i tot ja feia temps que trepitjava durant la precampanya.

Des que va començar a impulsar el que avui és el tercer partit del Parlament, Abascal s’ha mostrat com un polític de guerrilla, de mítings més que d’actes institucionals, i de consignes més que de saberudes negociacions, en les quals sol delegar bastant i en els detalls més precisos de les quals no considera necessari atacar. I no ho oculta.

El 2024, amb motiu de la campanya de les eleccions basques, va confessar a Abc que li agrada "molt més la campanya que el Congrés dels Diputats", un lloc que segons va expressar llavors "s’ha convertit en un lloc bastant hostil". Tampoc li agradava en els últims anys la tribuna d’autoritats de la desfilada del Dotze d’Octubre, fins que en l’última edició va decidir assistir-hi vestit amb roba informal i entre el públic. En especial li irritava que hi hagués càrrecs públics que no aplaudissin als militars i sí als cossos d’emergència o altres participants en l’acte.

Abascal és un home de campanya, de fer quilòmetres i quilòmetres a la furgoneta, i de saludar la gent abans i després dels actes de Vox. Ja ho era quan Vox sobrevivia com un partit extraparlamentari. El 2015 es va instal·lar a Sevilla per a la campanya andalusa d’aquell any, en la qual el seu partit va tornar a quedar-se fora d’un parlament, com li solia passar en aquella època. No va desistir i tres anys després, precisament en aquesta comunitat, el partit va aconseguir els seus primers representants públics i va ser clau perquè el popular Juan Manuel Moreno es convertís en president de la Junta.

Ara continua trepitjant el territori, fent-se banys de multituds i omplint recintes. Així com María Guardiola, la presidenta popular de la regió que aspira a revalidar el seu càrrec, limita la presència de líders nacionals del seu partit, i assumeix tot el protagonisme, Abascal fa exactament el contrari.

La marca també "tira"

A la sala de màquines de Vox es tenen clares dues coses: que la marca "tira", com se sol comentar col·loquialment en els ambients polítics, i que el líder nacional també ho fa. I davant aquesta realitat hi ha poca cosa per discutir. Al que s’afegeix una tercera característica del partit: que el seu discurs és enormement homogeni a tot Espanya, sense els matisos que segons el territori acostumen a adoptar els partits més veterans, singularment el PP i el PSOE.

Malgrat el soroll de dirigents crítics dels últims mesos (més fora que dins de la primera línia política a Vox, amb l’excepció del diputat i regidor a Madrid Javier Ortega Smith), Abascal continua sent, ara com ara, un líder indiscutible. Fins al punt de ser sempre la millor carta com a candidat, oficial i oficiós, en cada elecció que afronta Vox.

Subscriu-te per seguir llegint