El Rei demana que es preservi i es cuidi la «convivència democràtica»

El discurs del cap d’Estat de la nit de Nadal ha estat diferent d’altres anys. Normalment, Felip VI repassa els esdeveniments més importants dels darrers 12 mesos, dins i també fora d’Espanya, però aquesta vegada el Rei des del primer minut de la seva intervenció ha deixat clar que es volia focalitzar en un assumpte: la necessitat de protegir la «convivència democràtica».

El Monarca ha aprofitat el seu discurs més personal de l’any, en què es dirigeix directament als ciutadans, per advertir de la «fragilitat» de la convivència i que és necessari cuidar-la en temps de polarització. Si altres vegades s’ha queixat del soroll generat pels polítics, aquesta vegada ha apel·lat cada espanyol de manera individual. «Preguntem-nos, sense mirar ningú, sense buscar responsabilitats alienes: què podem fer cadascun de nosaltres per enfortir aquesta convivència? Quines línies no hem de creuar?», va llançar com a reflexió els milions d’espectadors que acostumen a veure el discurs en directe abans de seure a taula per sopar entre cunyats i sogres.

«Estic parlant de respecte en el llenguatge i d’escolta de les opinions alienes», va continuar. I, en aquest context, va fer l’única referència indirecta als escàndols de comissions il·legals i d’assetjament sexual que han sacsejat sobretot el PSOE aquests últims mesos: va reclamar «especial exemplaritat en l’exercici del conjunt dels poders públics». El missatge va arribar de forma obliqua, sense assenyalar ningú i sense esmentar la paraula corrupció, un terme que també s’ha conegut a la Casa del Rei aquests darrers anys de la mà d’Iñaki Urdangarin, exmarit de la infanta Cristina, que va passar per la presó per això, i del mateix Joan Carles I, que no va ser condemnat però pres legals i no investigats per la fiscalia per paradisos fiscals. Felip VI no va parlar de cap dels dos assumptes, tampoc del seu pare malgrat que aquest any s’han celebrat els 50 anys de la seva arribada al tron.

En el seu discurs, Felip VI va reclamar que les idees pròpies mai no s’expressin com a «dogmes» ni es vegin les propostes alienes com a «amenaces». «Avançar consisteix a fer passos, amb acords i renúncies, però en una mateixa direcció», afegeix, pensant en el «bé comú». Recorda les cessions de l’època de la Transició i intervé en el debat social que s’està donant aquests mesos sobre si les generacions de la gent gran van patir més o menys per viure dignament que les dels joves d’avui dia. «Cada temps històric té els desafiaments propis. Els camins fàcils no existeixen. Els nostres no ho són ni més ni menys que els dels nostres pares o avis», afirma després d’admetre que els actuals són moments «certament exigents» per «l’augment del cost de la vida», «l’accés a l’habitatge», la «incertesa laboral» que generen els avenços tecnològics i les conseqüències del canvi climàtic. Tot i aquestes dificultats, considera que totes les generacions «són necessàries per avançar de manera justa i cohesionada» i demana a totes recórrer el camí sense «por».