Tensió al Carib
Els EUA van utilitzar drons i la CIA en el seu primer atac en territori veneçolà
‘The New York Times’ publica detalls del bombardeig de la setmana passada contra un moll portuari en què presumptament s’emmagatzemaven drogues.
Res indica que Maduro es disposi a entregar el poder a curt termini com vol la Casa Blanca.

Un dron militar nord-americà MQ-9 Reaper, a l’aeroport Rafael Hernández de Puerto Rico, dilluns. | MIGUEL J. RODRÍGUEZ CARRILLO / AFP
Ricardo Mir de Francia
Com feia setmanes que telegrafiava el mateix Donald Trump, els Estats Units han agreujat la seva campanya de pressió contra Veneçuela després de bombardejar la setmana passada per primera vegada territori veneçolà. Segons va publicar The New York Times, l’atac contra un moll portuari on presumptament s’emmagatzemaven drogues per ser després transportades per via marítima va anar a càrrec de la CIA i va ser perpetrat amb drons. Segons aquestes mateixes fonts, el moll es trobava buit en el moment de l’atac i no hi va haver víctimes. El règim de Nicolás Maduro no ha confirmat el bombardeig i res fa indicar que l’autòcrata bolivarià es disposi a entregar el poder a curt termini tal com pretén la Casa Blanca.
Trump va confirmar l’agressió militar en la seva compareixença de dilluns davant els mitjans junt amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Trump no la va descriure, no obstant, en aquests termes, ja que la seva Administració invoca la legítima defensa davant l’arribada de drogues al seu país per arrogar-se el dret d’atacar presumptes narcotraficants a Veneçuela i en aigües internacionals. "Hi va haver una gran explosió en una zona portuària on carregaven vaixells amb drogues", va afirmar. "Carreguen els bots amb drogues, de manera que nosaltres ataquem tots els bots, i castiguem la zona", va remarcar el republicà sense donar més detalls. La seva Administració creu que al moll operaven els quadres del Tren de Aragua, una organització criminal designada pels Estats Units com a terrorista el febrer passat. La Casa Blanca mira de vincular-la amb Maduro, malgrat l’escepticisme al respecte dels serveis d’intel·ligència.
Fins ara el Pentàgon s’havia limitat a bombardejar presumptes narcollanxes en aigües internacionals, tant al Carib com al Pacífic, a prop de les costes de Veneçuela i Colòmbia. Aquests atacs han deixat fins ara 105 morts, operacions descrites com a "execucions extrajudicials" pels experts en dret internacional. Paral·lelament Washington ha concentrat un important contingent de forces navals a la regió i a mitjans del mes passat va imposar un bloqueig parcial al petroli veneçolà. "Veneçuela està completament envoltada per l’Armada més gran mai desplegada en la història de Sud-amèrica", va dir Trump a l’ordenar el bloqueig naval. Dies abans els seus militars havien abordat i detingut un petroler carregat amb cru veneçolà, la principal font d’ingressos per a l’Estat bolivarià.
En el punt de mira
Des que Trump va posar Veneçuela en el punt de mira –una dinàmica que va començar en la seva primera presidència, quan els tribunals nord-americans van imputar Maduro per narcotràfic– la lluita contra les drogues s’ha utilitzat com el principal argument per justificar l’agressivitat cap a aquest país llatinoamericà.
- S'esfondra un mur de 8 metres que afecta diversos vehicles a l'accés principal de Cardona
- Un mort i una quinzena de ferits en el xoc d'un tren de l'R4 contra un mur de contenció caigut sobre la via a Gelida
- La nevada deixa mig metre de neu als Rasos de Peguera: 'No nevava tant des del temporal Glòria
- Una conductora de Monbus demana als passatgers que la guiïn per arribar a Manresa
- La família del nen atropellat a Avià rebutja un acord amb l'acusat
- Botiguers del carrer Guimerà de Manresa lamenten l’efecte negatiu en les vendes de les obres al vial
- Un cotxe de la policia atropella accidentalment una dona mentre feia un servei urgent
- La llevantada deixa Gósol sense llum, fa caure dues grans roques a Bagà i porta més de 50 centímetres de neu nova