La infància i la lluita contra la sida, els més damnificats a l’Àfrica

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i la seva decisió de posar fi als fons de cooperació s’ha sentit com un autèntic terratrèmol que ha sacsejat molts països de l’Àfrica. També milers de vides. El mandatari nord-americà ha liquidat de cop desenes de projectes en àmbits tan vitals com la protecció de la infància, la lluita contra la sida, la prevenció de la malària o l’acollida de persones refugiades. També ha deixat una llarga reguera d’acomiadaments en moltes organitzacions, entre les quals agències de les Nacions Unides, i ha fet tremolar la viabilitat econòmica de molts projectes.

Un dels eslògans del mandatari, America first (Amèrica primer), ha sigut el gran pretext de la nova Administració nord-americana per liquidar l’USAID i altres projectes. Així doncs, Trump ha defensat en diverses ocasions que el seu país no té per què destinar tants diners a aquestes causes, que això no ajuda a "fer Amèrica gran una altra vegada" i reclama que altres governs hi destinin més diners.

El seu país va ser el donant humanitari més important del món el 2024, amb almenys el 38% de totes les contribucions registrades per les Nacions Unides.

L’USAID, creat als anys 60 sota la presidència de John Fitzgerald Kennedy, ha sigut el gran programa d’ajuda a països en vies de desenvolupament i un pilar important de la diplomàcia tova de Washington. Àfrica, i especialment la part del continent que queda per sota del Sàhara, ha sigut la regió que més diners ha rebut de la cooperació nord-americana: 12.700 milions de dòlars l’any passat. Els efectes de tallar amb aquest programa fan témer el pitjor a l’altre costat de l’Atlàntic. Molts països, com Nigèria, Moçambic o Zimbàbue, no tenen capacitat perquè els seus sistemes públics de salut puguin oferir assistència a totes les persones que s’han vist afectades per la clausura d’aquesta ajuda.

Un article publicat a The Lancet determina, segons diversos models de projecció, que les retallades "podrien provocar més de 14 milions de morts addicionals d’aquí al 2030, amb una mitjana superior a 2,4 milions de morts a l’any", un estudi que inclou tots els projectes de cooperació dels EUA al món. Assenyalen que "aquestes xifres inclouen 4,5 milions de morts entre nens menors de cinc anys".

Els fons per a la cooperació han marcat un abans i un després, com també ho serà la seva reducció. Han suposat una contribució clau a la reducció dels casos de contagi del VIH. Des de fa uns 15 anys s’han aconseguit reduir i estabilitzar els nous casos gràcies a la prevenció. També s’han generalitzat els tractaments.

Els experts no assenyalen només Trump; altres països, com França, Alemanya o el Regne Unit, també han decidit fer retallades en els fons d’Ajuda Oficial al Desenvolupament "per primera vegada en gairebé 30 anys", segons un treball recent en què ha participat ISGlobal.