La Xina condemna l’«ús de la força» i es declara «impactada»

La Xina va qualificar l’atac nord-americà a Veneçuela d’«acte hegemònic» i va exigir a Washington que respecti la legislació internacional. El comunicat del Ministeri d’Exteriors traspua la bel·ligerància que la diplomàcia xinesa, de natural mesurada, reserva a les grans ocasions. També el moment de la reacció oficial, dissabte a la nit, suggereix la gravetat que Pequín confereix a l’episodi i la urgència per plasmar la seva oposició. És probable que a l’enuig xinès també hi contribuís que l’operació arribés tot just unes hores després que el seu representant es reunís amb Nicolás Maduro.

«La Xina està profundament impactada i condemna amb força l’indissimulat ús de la força dels Estats Units contra un Estat sobirà i el seu president», deia el comunicat. «Aquests actes hegemònics», seguia, violen seriosament la llei internacional i la sobirania de Veneçuela i amenacen la pau i la seguretat a Llatinoamèrica i la regió del Carib. «Demanem als Estats Units que compleixin la llei internacional i els propòsits i principis de l’ONU i deixin de violar la sobirania i seguretat d’altres països», acaba.

La diplomàcia xinesa, en un altre comunicat, va demanar als seus ciutadans que no viatgin al país sud-americà «en el futur pròxim» i va recomanar als que hi són que extremin les precaucions: que no surtin de casa si no és imprescindible, s’allunyin de les zones de conflicte i contactin amb la policia local o l’ambaixada xinesa en cas d’emergència. Les institucions, assenyalava l’escrit, segueixen de prop l’evolució de la situació de seguretat i han reforçat les mesures preventives i els plans d’emergència.

Maduro somreia al Palau de Miraflores poques hores abans de ser capturat juntament amb la seva dona per un equip militar d’elit nord-americà. La seva reunió amb Qiu Xiaqi, enviat especial per als Assumptes de l’Amèrica Llatina, va ser el seu últim acte públic en llibertat. També hi van participar la vicepresidenta executiva, Delcy Rodríguez, i l’ambaixador xinès a Caracas, Lan Hu, en un acte abundant en somriures i compromisos d’amistat. La reunió «ratifica el caràcter irrompible de la germandat entre Caracas i Pequín en un context geopolític marcat per la resistència davant les mesures coercitives unilaterals i la recerca d’un desenvolupament sobirà per als pobles del Sud Global», va assenyalar el Govern veneçolà. Tots dos van remarcar la societat estratègica «a tota prova» energètica i política. Qiu va ser rebut per Maduro com un auxili diplomàtic en les seves hores més complicades.

Acords bilaterals

Diferents fonts assenyalen que Qiu encara es trobava a Caracas durant els bombardejos nord-americans. Les interpretacions geopolítiques sempre són un terreny delicat, i més amb Trump pel mig, però no costa poder veure un missatge a Pequín en la seva pugna per estendre la seva influència a Llatinoamèrica. La Xina i Veneçuela negocien centenars d’acords bilaterals que quedaran en paper mullat amb un canvi de règim. Les relacions bilaterals entre totes dues superpotències, que semblaven guarides després dels acords comercials, ja van rebre un terrible cop amb la paquidèrmica venda d’armes a Taiwan.

La Xina havia criticat setmanes enrere la «fatxenderia unilateral» de Washington i havia defensat «els legítims drets i interessos» veneçolans. El país és rellevant per a Pequín pel seu valor geoestratègic a Llatinoamèrica i el subministrament de petroli.