Els gegants espanyols veuen en perill els seus plans a Veneçuela

Les empreses espanyoles de l’Ibex amb interessos directes a Veneçuela s’exposen a una etapa d’incertesa total després de la intervenció militar dels EUA al país i la captura del president, Nicolás Maduro. Grans grups com Repsol, Telefónica, BBVA, Inditex, Mapfre i IAG veuen compromesos els seus plans al país –de continuïtat o de sortida, segons els casos– i es resignen a esperar i veure mentre s’aclareix l’evolució política i econòmica del país caribeny després del cop nord-americà.

Repsol és la companyia espanyola que compta amb més interessos a Veneçuela. La petrolera opera des de fa més de tres dècades al país, amb una activitat amb continus alts i baixos, sobretot en l’última dècada. A l’espera que es concretin els plans de Trump, el grup continua a l’aguait de la situació amb la seva activitat de producció d’hidrocarburs i el cobrament del deute milionari que ha de pagar el país sud-americà.

Trump ha reconegut obertament interès en el petroli veneçolà i la pretensió que els grups energètics nord-americans participin en l’explotació de les enormes reserves del país (les més grans del món). Repsol podria estar relativament ben posicionada per actuar com a soci de les petroleres nord-americanes si es produeix el desembarcament.

Repsol tenia una exposició patrimonial de 330 milions d’euros a Veneçuela pels seus actius al país al tancament de juny del 2025 (últimes dades fetes públiques), davant els 504 milions de finals del 2024 i molt per sota del màxim de risc de 2.400 milions que va tenir fa una dècada. L’exposició patrimonial actual es concentra fonamentalment en el finançament atorgat a les societats conjuntes de producció de petroli i gas Petroquiriquire i Cardón IV que té al país, al costat de PDVSA i la italiana ENI, i també al deute històric encara pendent de pagament que acumula amb la petrolera estatal veneçolana.

Telefónica havia accelerat al màxim els últims mesos el pla de sortida de Llatinoamèrica, amb l’objectiu de desprendre’s de tots els seus negocis a la regió (amb l’excepció del Brasil). El president del grup, Marc Murtra, va confirmar fa només dos mesos la intenció de culminar el procés de desinversions a Hispanoamèrica. Després de la venda de les filials de l’Argentina, l’Equador, el Perú, l’Uruguai i Colòmbia, la companyia pretén continuar el procés i desprendre’s de les últimes participades a Xile, Mèxic i Veneçuela. A l’espera que es concreti la incerta transició, previsiblement hi haurà un alentiment de la possibilitat de vendre la filial veneçolana a curt termini. De moment, Telefónica continua amb la seva activitat en el mercat veneçolà i l’any passat va comprometre 480 milions per desplegar la telefonia mòbil 5 G.

BBVA, a través de la seva filial BBVA Provincial, és una de les entitats financeres més grans del país, tot i que hi ha anat reduint l’exposició i ha retallat la plantilla a la meitat l’últim lustre, des dels 4.000 empleats del 2019 fins als 1.800 actuals. Mapfre també és una asseguradora de les més rellevants en el mercat veneçolà i té una xarxa d’una vintena d’oficines.

Viatge de tornada i anada

Per la seva banda, Inditex va fer un viatge d’ anada i tornada. El gegant tèxtil va abandonar Veneçuela el 2021, però hi va acabar tornant el 2024 mitjançant un acord de franquícia amb el grup local Futura i l’obertura de la botiga més gran de Zara a Llatinoamèrica.

Grans grups del turisme espanyol també tenen interessos a Veneçuela, com Iberia (del hòlding aeri IAG), Air Europa, i grups hotelers com Meliá o Hesperia.

Subscriu-te per seguir llegint