Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

Des que va arribar a Génova, aviat farà quatre anys, Feijóo va tenir clar que cultivaria bones relacions amb els dos expresidents del Govern del PP, José María Aznar i Mariano Rajoy. I en línies generals així ha sigut. No obstant, l’accent que en els assumptes internacionals posa Aznar, en contraposició al perfil més baix en aquest terreny de Rajoy, compromet de vegades la posició de Feijóo. Ja va passar durant la guerra a Gaza, i ara torna a passar a conseqüència de la posició de la Fundació FAES –desvinculada orgànicament del PP però de gran influència en el món conservador– sobre la situació a Veneçuela.

La fundació d’Aznar ha carregat durament en el seu últim comunicat emès contra Donald Trump després de la captura de Nicolás Maduro a Caracas, mentre que les mateixes crítiques no han sortit de la boca de Feijóo ni tampoc de cap dels principals portaveus del primer partit de l’oposició.

Tampoc referent a les amenaces del president nord-americà a la integritat territorial de Groenlàndia, a les quals al·ludeix FAES de passada assegurant que "des de l’arribada a la presidència, Trump ha combinat mitjans diferents per posar-los al servei d’un mateix propòsit, l’hegemonia continental", en referència també a la seva pressió diplomàtica sobre el Panamà o al seu suport a aliats a la regió com el president de l’Argentina, Javier Milei. Sobre això, el vicesecretari Juan Bravo va demanar ahir respecte per a la sobirania danesa, però va evitar dir una paraula més alta que una altra sobre les reiterades amenaces de Trump.

Pel que fa a Veneçuela, la FAES, que deixa clar que a parer seu "la deposició de Maduro és, en si mateixa, una bona notícia", assenyala la flamant Nobel de la pau, María Corina Machado, i el candidat presidencial el 2024, Edmundo González, exiliat a Madrid, com les figures que haurien de liderar una transició cap a la democràcia al país llatinoamericà.