Una carta falsificada per Rússia el 2019 va agitar la crisi per l’illa

"Si hi ha maror, peix en abundor", diu el refrany. I aquesta sembla la lògica que va aplicar al seu dia l’espionatge rus a les primeres topades entre els EUA i el regne de Dinamarca pel futur de Groenlàndia. El 2019, durant l’últim any del primer mandat de Donald Trump com a líder de la Casa Blanca, el debat entre certs sectors del seu entorn per comprar l’illa ja era obert. Però una carta falsa remesa suposadament per la llavors ministra groenlandesa d’Educació, Cultura, Església i Afers Exteriors, Ane Lone Bagger, al senador republicà Tom Cotton, un dels artífexs de la idea, va contribuir a crear la mar de fons que es manté en l’actualitat entre aquests dos països, fins aleshores estrets aliats dins de l’OTAN, organització que Moscou aspira a neutralitzar mitjançant campanyes de desinformació i ingerència.

En la missiva, la responsable demana a Washington assistència per organitzar un referèndum de secessió, mentre dona la benvinguda a la idea de Cotton, expressada en un article d’opinió difós a The New York Times mesos abans, d’integrar políticament l’illa gegant àrtica als EUA. "En nom del Govern de Groenlàndia, vull expressar l’apreciació per recolzar el nostre país en la seva recerca d’un futur millor", arrenca la missiva, abans d’enumerar "projectes econòmics comuns, programes socials i mediambientals" i "cooperació en temes de seguretat" que només podran ser implementats "depenent del grau d’integració entre els EUA i Groenlàndia". El text culmina dient que es "considerava" el "suggeriment" que el futur estatus de l’illa sigui "un territori no-alineat", mentre sol·licitava ajuda financera per sufragar la consulta electoral.

"Crear confusió"

Tot i que al principi Copenhaguen no va voler assenyalar amb el dit acusador, al cap de tres anys, el 2022, un informe del Servei d’Intel·ligència i Seguretat Interior de Dinamarca va concloure que era "altament probable que la carta fos creada i compartida per agents d’influència russos". L’objectiu era "crear confusió i un possible conflicte".

El tema torna a centrar en aquests moments l’atenció internacional, després de l’operació militar nord-americana feta a Caracas el cap de setmana passat i les advertències de membres de l’entorn de Trump. Enmig d’especulacions i rumors sobre la possibilitat d’una invasió de l’Exèrcit nord-americà, el que sí que és cert, tal com descriu en un article a El Confidencial Daniel Iriarte, periodista especialitzat en informació i seguretat, és que fa mesos que els EUA desenvolupen una operació de desinformació i exploten els greuges entre els locals de l’illa i Copenhaguen.