Els alcaldes, davant el repte comú de la immigració

Els ajuntaments reben en primera línia l’impacte de totes les problemàtiques socials, fins i tot de les que no poden resoldre perquè depenen del Govern de la Generalitat o de l’Executiu central. Per això asseguren que no tenen capacitat per donar cobertura a serveis socials, educatius i sanitaris de prestació no obligatòria i per fer front a l’increment de les despeses fixes, com l’energia i el salari del personal. Els recursos tan limitats de què disposen per fer front a aquestes realitats converteixen la seva gestió en una missió impossible. Per això, EL PERIÓDICO inicia una sèrie especial d’entrevistes i reportatges en cinc ciutats catalanes (Vic, Mataró, Amposta, Sant Cugat del Vallès i el Vendrell) per radiografiar els seus principals desafiaments socials i donar veu als alcaldes.

Un dels principals reptes en què coincideixen tots els regidors, siguin del color polític que siguin, és la correcta gestió de la immigració. Segons dades de l’INE del 2025, un de cada quatre ciutadans de Catalunya (25,1%) ha nascut fora d’Espanya, una dada sis punts superior a la mitjana estatal (19,3%). Una mica més de dos milions en una comunitat de 8.124.368 habitants. Els segments amb més població estrangera són els econòmicament actius. Entre 25 i 45 anys, el percentatge d’immigració oscil·la d’un 44% a un 48%.

No és la primera vegada que EL PERIÓDICO es proposa explicar aquesta realitat de Catalunya per mirar d’entendre-la més bé. El 2024, aquest diari va publicar la sèrie El corredor del fuet, en què ens vam endinsar en set municipis on milers de treballadors migrants reclutats per la potent indústria càrnia han transformat el paisatge social i demogràfic.

L’últim baròmetre del CEO reflectia que el 60% dels catalans pensen que "hi ha massa immigració a Catalunya" i el 68% que "el Govern ha perdut el control de qui entra al país". Unes percepcions que s’enfilen molt per sobre de la mitjana entre els més joves i entre els votants de Vox i Aliança Catalana, els partits d’extrema dreta que, segons les enquestes, més es beneficien electoralment dels greuges socials i de la falta de solucions de les administracions. Precisament, per mirar de neutralitzar aquests missatges xenòfobs, molts alcaldes demanen abordar sense apriorismes ni trinxeres el debat sobre la immigració.

Subscriu-te per seguir llegint