La immigració, de prop: EL PERIÓDICO dona veu als alcaldes de Catalunya davant el repte d’integrar els estrangers

Els ajuntaments reben en primera línia l’impacte de totes les problemàtiques socials, fins i tot de les que no poden resoldre perquè depenen del Govern de la Generalitat o de l’Executiu central. Per això asseguren que no tenen capacitat per donar cobertura a serveis socials, educatius i sanitaris de prestació no obligatòria i per fer front a l’increment de les despeses fixes, com l’energia o el salari del personal. Una asfíxia econòmica que s’agreuja en els anys de pròrroga pressupostària i davant l’obligació de tancar els seus comptes anuals sense dèficit.

Així, doncs, els recursos limitats amb els quals compten les finances locals per fer front a aquestes realitats converteixen la seva gestió en una missió impossible. Per això, EL PERIÓDICO inicia una sèrie especial d’entrevistes i reportatges a cinc ciutats catalanes (Vic, Mataró, Amposta, Sant Cugat del Vallès i el Vendrell) per radiografiar els seus principals desafiaments socials i donar veu als alcaldes perquè exposin les seves inquietuds i reivindicacions.

Un dels principals reptes en el qual coincideixen tots els regidors, siguin del color polític que siguin, és la correcta gestió de la immigració. Segons el cens elaborat per l’INE el 2025, un de cada quatre ciutadans de Catalunya (25,1%) ha nascut fora d’Espanya, un percentatge sis punts superior a la mitjana estatal de població d’origen estranger (19,3%). Són una mica més de dos milions de persones en una comunitat de 8.124.368 habitants.

Els segments on hi ha més població estrangera són els econòmicament actius, en particular en la franja de 25 a 45 anys, en la qual el percentatge d’immigració oscil·la entre un 44% i un 48%, gairebé la meitat dels habitants d’aquestes edats. Per províncies, la de Barcelona concentra 1,5 milions dels 2,04 milions d’estrangers a Catalunya, el 25% de la població de la província. Amb tot, el percentatge d’immigració més elevat es dona a Girona (27,25%); a Lleida se situa en el 24,6%, i a Tarragona, en el 23,8%.

No és la primera vegada que EL PERIÓDICO es proposa explicar aquesta realitat de Catalunya, similar a la de la resta d’Espanya i d’Europa, per mirar d’entendre-la millor. El 2024, aquest diari va publicar la sèrie ‘El corredor del fuet’, en la qual ens vam endinsar en set municipis on milers de treballadors migrants reclutats per la potent indústria càrnia han transformat el paisatge social i demogràfic, i on la ultradreta ha trobat caladors de vots explotant els missatges racistes.

L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, del novembre passat, reflectia que el 60% dels catalans pensen que «hi ha massa immigració a Catalunya» i el 68% creuen que «el Govern català ha perdut el control de qui entra al nostre país». Unes percepcions que es disparen molt per sobre de la mitjana entre els més joves i entre els votants de Vox i Aliança Catalana, els partits d’extrema dreta que, segons les enquestes, més es beneficien electoralment dels greuges socials i la falta de solucions per part de les administracions.

Per això molts alcaldes reclamen abordar sense apriorismes ni trinxeres el debat sobre la immigració. Perquè el mateix estudi del CEO concloïa que de les opinions anteriors no es desprèn necessàriament un pensament xenòfob. El 70% de la ciutadania considera que «es fa massa demagògia contra els immigrants i s’exagera la situació»; el 68% reconeix la seva «contribució valuosa al manteniment de l’economia i els serveis», i el 58% opina que «el futur de Catalunya seria molt pitjor sense immigració».