La fortuna dels Pujol a Andorra es va regularitzar "a correcuita"

Un dels testimonis que s’esperaven amb més expectació al judici a la família Pujol es va produir ahir a l’Audiència Nacional. El que va ser assessor fiscal dels Pujol, Joan Anton Sánchez Carreté, va assenyalar que els seus serveis van ser requerits per completar les regulacions fiscals que l’expresident Jordi Pujol Soley i els seus fills van presentar "a correcuita" el 2014, any en què es va conèixer l’existència de la fortuna que ocultaven a Andorra.

Sánchez Carreté va explicar que els Pujol van acudir a ell per preguntar-li com havien de fer la regularització fiscal dels diners a Andorra; perquè coordinés la presentació de les declaracions complementàries, li van donar els seus comptes a Andorra des del 2010, tot i que ell va entendre que es necessitaven des del 2008.

El 7 de juliol del 2014, el dia que El Mundo va publicar l’existència d’aquests comptes, l’assessor va mantenir una reunió amb els advocats de la família Pujol, a la qual van assistir gairebé tots els seus membres. En aquesta es va dissenyar l’estratègia per regularitzar davant Hisenda els fons a Andorra. L’expresident va confessar la seva existència el 25 de juliol. El 2015, segons Sánchez Carreté, li van enviar documentació perquè revisés si les complementàries presentades eren o no correctes, perquè s’havien fet "a correcuita", ja que l’agost del 2014 l’Agència Tributària havia obert una inspecció.

Pagaments sense contracte

També va declarar ahir l’empresari Jordi Puig Godés, germà de l’exconseller Felip Puig, que va reconèixer davant el tribunal que va pagar una mica més de 112 milions de pessetes (673.000 euros) entre el 1996 i el 1998 a una societat de Jordi Pujol Ferrusola, sense que existís cap contracte per uns serveis d’intermediació d’inversions en projectes en països en desenvolupament.

Jordi Puig va ser soci del primogènit de l’expresident en algunes mercantils com Iberoamericana Business and Marketing. Segons el fiscal, aquesta empresa va ser presumptament utilitzada per Pujol Ferrusola per introduir fons ocults procedents d’altres jurisdiccions (com Funchal-Madeira) a Espanya sota l’aparença de "préstecs de no residents". L’acusació afirma que, a través d’altres companyies administrades per Puig Godés, Pujol Ferrusola va obtenir quantitats de diners la raó de les quals no s’ha acreditat.