Militars espanyols esperen un imminent anunci d’enviament de tropes a Groenlàndia

Fonts militars espanyoles esperen per a abans de dilluns, fins i tot per a aquest mateix dijous, un anunci de Defensa per a l’enviament de tropes a Groenlàndia. A primera hora del matí, la ministra de Defensa, Margarita Robles, no va tancar la porta que Espanya se sumi als exercicis que ha organitzat Dinamarca a la gran illa àrtica que administra, i que ambiciona el president nord-americà, Donald Trump.

Ho va dir Robles a l’arribar a la Comissió de Secrets davant la qual ha comparegut al Congrés, la mateixa cambra en la qual, tres hores després, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha ratificat el recolzament d’Espanya a Dinamarca.

Les fonts militars consultades corroboren que estan en marxa converses amb Dinamarca i altres aliats europeus, i que, en qualsevol cas, l’enviament de tropes «seria testimonial», indica un alt oficial de l’Exèrcit, i amb el pretext de participar en uns exercicis d’ensinistrament per a operacions en zones gelades que Dinamarca tenia fa temps programats per arrencar aquest mateix dia 15. Aquests exercicis, ateses les circumstàncies, s’han transformat en un desplegament d’afirmació de sobirania, fins al punt que ja ningú els presenta com a maniobres; i la participació dels països fins ara implicats –Alemanya, França, Suècia i Noruega fins al moment– té només el significat de missatge als Estats Units.

Les fonts consultades descarten l’enviament d’unitats navals. Enviar un barco a aquelles aigües no és gens aconsellable a l’hivern i representa un problema logístic i d’operativitat. L’opció espanyola és un enviament mínim de tropes, probablement lligades a unitats de Muntanya, que són les més ben adaptades per al treball a l’Àrtic. Es tracta de la necessitat de «plantar bandera», explica un altre alt oficial espanyol, aquest de l’Armada. I per a això n’hi ha prou amb enviar un reduït grup d’oficials –alguns d’Estat Major– per actuar com a observadors i enllaç a la caserna de l’Arkstik Kommando danès a Nuuk, la capital groenlandesa, que és la principal instal·lació militar danesa a l’illa.

«Seria gravíssim»

Aquest dijous la ministra ha demanat «no avançar esdeveniments», i «ser prudents a l’hora de prendre decisions» en «marcs de molta prudència, molta discreció», si bé sí que ha admès en unes breus declaracions als mitjans al Congrés que és una opció per a Espanya «reforçar la vigilància de Groenlàndia». En qualsevol cas, quina participació té Espanya «s’anirà veient al llarg del dia d’avui».

La titular de Defensa no ha volgut donar més detalls sobre sumar-se Espanya a una operació en la qual ja hi ha França, Alemanya, Suècia i Noruega enviant tropes. Qualsevol decisió del Govern d’Espanya es prendrà «d’acord amb els altres aliats», ha dit Robles. «Veurem com avança tot i en funció d’això es prendran decisions», ha afegit. De les «reunions» i converses que estan portant-se aquest dijous a cap amb Dinamarca, França, Alemanya i altres països europeus sortirà una decisió espanyola.

Robles no ha volgut donar base al temor d’una acció armada nord-americana al territori autònom de Groenlàndia. S’ha mostrat de fet prudent quan se li ha demanat avaluar aquesta possibilitat, si bé l’ha considerat «inacceptable», i ha afegit: «seria gravíssim que això es produís».

Vint-i-quatre hores abans, aprofitant un acte al quarter general de l’Exèrcit de Terra, Robles va demanar a la UE que assumeixi un «lideratge contundent» en plena tensió amb els Estats Units per Groenlàndia.