Enquesta del CIS: Sánchez manté el seu avantatge sobre Feijóo malgrat la patacada del PSOE a Extremadura

L’any 2026 ha començat bé per al PSOE i el PP, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). En el seu primer baròmetre de l’any, tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo milloren les estimacions de vot amb què van acabar el 2025 i la distància entre tots dos amb prou feines s’ha reduït tres dècimes, de 9 a 8,7 punts. És a dir, la patacada socialista en les eleccions extremenyes del desembre no tindria impacte en les expectatives del partit en unes generals, com tampoc el debat sobre el nou sistema de finançament autonòmic proposat pel Govern.

El PSOE guanyaria ara les eleccions amb el 31,7% dels vots, tres dècimes més que al desembre, i el PP es quedaria amb el 23% dels sufragis, cosa que representa una pujada de sis dècimes l’últim mes. Els dos partits han invertit la tendència a la baixa amb què van acabar l’any passat i recuperen força alhora, però també ho fa Vox, tot i que de manera molt més testimonial. La formació de Santiago Abascal aconseguiria el 17,7% de les paperetes, una dècima més que al desembre. En canvi, les dues marques a l’esquerra del PSOE s’anoten sengles caigudes: Sumar es deixa sis dècimes i se situa en el 7,2% dels vots, mentre que Podem es queda en el 3,5% després de perdre també sis dècimes.

Les 4.006 entrevistes del sondeig es van efectuar del 5 al 10 de gener quan Vox ja deixava clara la seva intenció d’entrar en l’Executiu extremeny de la popular María Guardiola, que va guanyar els comicis sense majoria absoluta i va veure com els ultres es disparaven i el PSOE es desplomava.

A més, en l’arrencada de l’any el president del Govern, Pedro Sánchez, va rebre a la Moncloa el líder d’ERC, Oriol Junqueras, amb qui va pactar que el nou model de finançament autonòmic que garantirà el principi d’ordinalitat per a Catalunya, un punt insuficient per a Junts. Un dia després era la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la que explicava els detalls de la seva proposta, amb la qual s’ingressarien al sistema 16.000 milions més, i que ha xocat amb les comunitats del PP i ha rebut també crítiques del president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García Page, que va arribar a demanar la convocatòria d’eleccions.

Veneçuela, vivenda i dana

El treball de camp de l’enquesta també va coincidir amb la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i la captura de l’expresident Nicolás Maduro, i amb l’amenaça del president dels EUA, Donald Trump, d’aconseguir el control de Groenlàndia, malgrat pertànyer a Dinamarca, membre de l’OTAN.

Aquells dies es va parlar també de vivenda, ja que Sánchez, va anunciar que els propietaris que no apugin els lloguers que toca renovar aquest any no hauran de pagar IRPF, una mesura que rebutgen els seus socis de Govern i també recolzaments parlamentaris habituals com ERC i Bildu.

En paral·lel, el jutjat que investiga la gestió de la dana que va deixar 230 morts a València el 2024 també va seguir d’actualitat a principis d’any per la declaració davant la jutge d’instrucció del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que es va reafirmar que havia estat informat «en temps real» pel llavors president autonòmic, Carlos Mazón, a partir de les nou de la nit, quan ell el va contactar per interessar-se pel que estava passant, però no abans.

La violència contra les dones va ser un altre dels assumptes sobre els quals es debatia mentre el CIS feia les enquestes, ja que el 2026 va començar amb una nova onada de feminicidis per part de les seves parelles o exparelles. El 14 de gener s’havien produït ja quatre assassinats masclistes confirmats i n’hi havia un altre en investigació, i a principis d’aquesta setmana es coneixien les denúncies per abusos sexuals i laborals contra Julio Iglesias presentades per dues extreballadores de les mansions del cantant.