L’aportació espanyola a Ucraïna es definirà en un quarter de França

Un quarter general a París i una sèrie de debats entre caps militars de la Coalició de Voluntaris d’ajuda a Ucraïna donaran forma a l’esforç militar concret que aportarà Espanya al contingent de pau i seguretat que es desplegui una vegada pari la invasió russa.

En l’àmbit militar espanyol no transcendeixen encara preparatius concrets, mentre els oficials especulen sobre per on pot anar la petició europea i per on la resposta del Govern d’Espanya... tot a l’espera de la reunió de demà entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez-Feijóo. "Tota aportació espanyola és ara només especulació", explica un executiu de Defensa. "Sense suport parlamentari no és possible aquest enviament de tropes; abans cal passar aquesta porta", ratifica una altra font de l’àrea política de Defensa.

La trobada a Moncloa és clau per al següent pas. Per al dia 26, una setmana després de la trobada Sánchez-Feijóo, es preveu a Defensa una compareixença de la ministra Margarita Robles al Congrés en la qual explicarà, en el marc d’exposició de les missions militars exteriors d’Espanya, l’enviament de tropes a Ucraïna.

El contingut concret d’aquesta aportació no només dependrà de la negociació política a Madrid i de la decisió de Defensa; dos òrgans a Europa tindran molt a dir: l’àrea de plans del quarter general de la coalició, i la conferència de generació de força.

Objectiu de la missió

La primera de les fonts consultades secunda el que fins ara s’ha deixat transcendir en les proximitats de Moncloa: en principi, Espanya aportaria menys de 1.000 de militars, la majoria de Terra i no per a la primera línia de seguretat de la Ucraïna pacificada, sinó per a suport en segon pla. Segons aquesta previsió, Espanya s’implicaria més en la reconstrucció militar que en la dissuasió activa a Rússia. Aquest segon pla inclou l’entrenament de soldats, la construcció de refugis i fortificacions i la retirada de mines.

Però "tot depèn de quin tipus de missió estiguem parlant", explica a aquest diari un coronel de l’Exèrcit, lligat a una de les especialitats militars a les quals els sonen les orelles aquests últims dies: els sapadors. Intencionadament, no parla de "missió de pau", només de "desplegament", perquè "com serà realment la missió encara està per definir, i depèn de quin tipus d’acord s’arribi per al final de la guerra".

No és el mateix un contingent proactiu de reforç de la seguretat d’Ucraïna amb mitjans poderosos que tropes dedicades només a monitoritzar, i amb restriccions, el compliment d’acords de pau. Sí que coincideixen a admetre les fonts consultades que l’assumpte de què han de parlar Sánchez i Feijóo, sent en via d’extinció la missió UNIFIL al Líban, és l’encàrrec més perillós que afrontin tropes espanyoles a l’exterior.

Coordinació internacional

París és la seu del Quarter General de la Coalició de Voluntaris. La seva composició és netament francesa i britànica, amb aportacions de personal per part d’Alemanya i Polònia. A aquest comandament li correspon no únicament acollir la "cèl·lula de coordinació" amb Ucraïna i amb els Estats Units; també planejar la missió, dissenyar quines són les forces i capacitats precises per a la reconstrucció d’Ucraïna.

Entre els militars espanyols que més sonen destaquen el cos d’Enginyers, soldats sapadors, artificiers formats en la base madrilenya d’Hoyo de Manzanares i instructors que han actuat a la missió EUMAM d’ensinistrament d’ucraïnesos a Toledo, El Retín (Cadis) i el camp gironí de maniobres de Sant Climent Sescebes. Poden ser requerits també caces i pilots de la flota espanyola d’Eurofighter per a la mateixa policia aèria que han exercit ja en el Bàltic.