Von der Leyen supera la seva quarta moció de censura en set mesos

El Parlament Europeu va rebutjar ahir per una àmplia majoria la moció de censura contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que l’extrema dreta havia plantejat contra l’alemanya pel seu paper en les negociacions i la firma del tractat de lliure comerç amb els països del Mercosur.

Amb 390 vots en contra, 165 a favor i 10 abstencions, l’Eurocambra va rebutjar finalment per quarta vegada, en tot just només set mesos, una moció de censura contra Von der Leyen. Com gairebé totes les anteriors mocions, havia sigut promoguda majoritàriament pel grup d’extrema dreta Patriotes per Europa, que forma partits com Fidesz, Vox o Agrupació Nacional.

L’extrema dreta va acusar Von der Leyen d’ignorar "l’oposició" i el "rebuig" d’alguns països a l’acord amb els països del Mercosur i de saltar-se al Parlament Europeu per poder implementar l’acord. També van defensar que l’acord va en contra dels interessos del bloc i dels seus ciutadans. A ulls del grup, aquestes decisions debiliten el seu lideratge. El context de la moció va canviar substancialment des que es debatés dilluns passat fins al vot d’ahir. L’Eurocambra va votar dimecres passat a favor d’enviar el text al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), perquè n’avaluï la legalitat. A més, no està gens clar que l’Executiu pugui garantir-ne l’entrada en vigor provisional.

En un període de tot just set mesos, l’alemanya s’ha enfrontat a quatre votacions contra el seu Executiu. El marge de vots en contra ha anat creixent de manera progressiva, en gran manera perquè la majoria dels eurodiputats consideren que no és la manera més efectiva de fer oposició. També consideren que es tracta d’una eina de tal pes polític que s’ha d’utilitzar únicament en casos excepcionals.

"Màxima incertesa"

Fins i tot la mateixa presidenta de la Comissió va canviar progressivament la seva actitud al respecte. En aquest sentit, el primer debat del juliol passat, Von der Leyen no va dubtar a acusar els promotors de la moció d’"extremistes" que promouen "conspiracions", assegurant que el vot era "un bast intent" de dividir a les forces proeuropees.

Tres mesos després, l’octubre passat, van arribar dues mocions més per part de l’extrema dreta de nou i de l’esquerra, aquesta vegada. Llavors, la líder alemanya va centrar els seus esforços no en convèncer els que la censuren, sinó els que la van fer presidenta. De fet, aquell vot va acabar en una negociació per incorporar diverses peticions de les principals forces polítiques en la proposta de pressupost de l’Executiu.

"Ens trobem en un període de màxima incertesa i d’una volatilitat explosiva", va assegurar Von der Leyen, abans d’afegir: "Vull reafirmar el meu compromís de treballar amb tots vostès per mantenir aquesta unitat". La presidenta de la Comissió Europea no es va presentar ni al debat ni a la votació posterior, i va deixar la seva defensa en mans del comissari de Comerç, Maros Sefcovic.