Una de cada 10 ocupacions el 2025 va ser en primera o segona residència

Les ocupacions que més preocupen els propietaris –les que afecten primeres i segones residències– són minoritàries a Catalunya. Només una de cada deu denúncies per ocupació el 2025 es corresponen amb aquest supòsit, segons dades facilitades per la Conselleria de l’Interior a què ha accedit EL PERIÓDICO a partir d’una resposta parlamentària dels Comuns. Al document, el Govern ofereix una fotografia del total de denúncies a Catalunya per aquest delicte el 2025, que ascendeix a 4.806, amb dades actualitzades fins al 31 d’octubre. De mitjana, són 480 ocupacions al mes, menys que la mitjana del 2024, que és de 530. És la xifra més baixa, tenint en compte la mitjana mensual, dels últims sis anys.

Dins del "fenomen de l’ocupació", expliquen des d’Interior, s’agrupen dues tipologies de delicte penal: la usurpació, que sol donar-se en pisos buits, locals, terrenys o propietats que no constitueixen la residència habitual (correspon el 90% del total de denúncies de l’any passat), i la violació de domicili, que implica entrar o mantenir-se, en un espai habitat sense consentiment, és a dir, una primera o segona residència. En aquest segon calaix és on es comptabilitza el nombre més baix de demandes: el 2025 van suposar entorn del 10% del total, unes 500 a l’any.

Quatre excepcions

Si mirem les grans ciutats de Catalunya, aquelles de més de 50.000 habitants o les capitals de província, la tendència general és una disminució de les denúncies per ocupació el 2025 respecte a l’any anterior, com passa amb el total de Catalunya. Les úniques excepcions en els 25 municipis que entren en aquesta llista són Badalona, amb un 18% més que en 2024, Cornellà de Llobregat (un 50%), Terrassa (45%) i Rubí, aquesta última amb un increment del 110% (de 58 a 122 demandes en un any).

En l’altre extrem, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat han experimentat una reducció del 80% d’avisos per aquest tipus de delicte, així com Castelldefels, amb un 70% menys. A Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, les denúncies per ocupació han disminuït al voltant d’un 40% entre 2024 i 2025. Tot i així, les xifres són molt diferents: a Barcelona hi va haver 337 demandes el 2025 i a l’Hospitalet de Llobregat, 49. La mitjana de denúncies a les 25 ciutats més grans de Catalunya és d’unes 120 a l’any. De tots els municipis, destaca Badalona, que encapçala el llistat amb gairebé 800 denúncies a l’any. El seu alcalde, Xavier García Albiol (PPC), ha fet de la lluita contra l’ocupació una de les senyes d’identitat de la seva acció política i la col·loca de forma recurrent en el centre del debat municipal, com un dels "grans problemes", diu, que es proposa atallar a la ciutat.

Les dades també mostren que la seva ciutat és la que més desallotjaments efectua –de tota mena d’habitatges– per part de Mossos d’Esquadra o Policies Locals de tot Catalunya, amb uns 320 a l’any. Molt per sobre dels municipis que el segueixen, que són Barcelona, amb unes 160 desocupacions anuals, o Mataró i Girona, que sumen un centenar.

La resposta parlamentària posa negre sobre blanc un matís que Interior repeteix des de fa temps: que les ocupacions que afecten vivendes habitades, siguin primeres o segones residències, són minoritàries. La majoria de casos es concentren en immobles buits o sense ús residencial habitual –fins a un 80% de grans tenidors, com va dir la subcap executiva de Mossos, Alícia Moriana, a l’ACN– on el recorregut sol ser més llarg.