Dues estratègies sota pressió: Sánchez amb Junts, Feijóo amb Vox

La setmana ha estat marcada per la tragèdia d’Adamuz (Còrdova) i el caos de Rodalies mentre Pedro Sánchez continua provant de recompondre la majoria de la investidura per aprovar uns Pressupostos. Està governant amb els del 2023 prorrogats per tercer any. 

Si el cap de l’Executiu aconseguís superar l’aritmètica endimoniada, amb socis amb interessos contraposats en alguns assumptes, apaivagaria en part al PP, que denuncia que «qui governa sense Pressupostos» i «sense majoria parlamentària» el que fa és «segrestar la nació» (Alberto Núñez Feijóo, 12 de setembre del 2025).

El PP va començar dilluns volent convertir la missa de Huelva de dijous per l’accident dels trens en una rèplica del tens episodi que es va viure amb Carlos Mazón en l’homenatge d’Estat a les víctimes de la dana. El vicesecretari Juan Bravo va dir que seria un «insult a les víctimes» que el ministre de Transport, Óscar Puente, assistís a l’acte religiós, que va estar presidit pels Reis, però alhora Feijóo es va queixar que Sánchez no fos. 

La Moncloa va enviar María Jesús Montero i diversos ministres, tot i que no a Puente, perquè a aquella hora estava donant explicacions al Senat. I el cap de l’Executiu, segons van explicar els seus portaveus, tampoc hi va acudir, perquè ha volgut repetir la seva manera d’actuar en les pluges del 2024: no va anar a la missa, però sí a l’homenatge d’Estat, que en aquest cas s’ha ajornat a petició de les famílies. 

Malgrat tot, la solemnitat es va imposar en la missa gràcies en part a la línia marcada per Juanma Moreno. El president d’Andalusia s’ha resistit a l’estratègia de Génova i Isabel Díaz Ayuso per anar al xoc amb el Govern i per ara està aconseguint sortir enfortit d’aquesta delicada situació. 

És sideral la distància que hi ha entre la reacció de Puente amb què va tenir Mazón el dia de la dana i els mesos següents. Però no té mèrit guanyar en aquesta comparació. Puente sap que per sortir de l’encallador caldrà assumir responsabilitats per Adamuz, superar els retards de l’alta velocitat i, sobretot, treure del caos a Rodalies a Catalunya, on els seus crítics (el president Salvador Illa i els independentistes) tenen més influència en Sánchez que el PP. 

Junts va exigir la dimissió de Puente al Senat. «El sistema ha fallat. A l’AVE i a Rodalies (...) Això va seriosament. Vostè ha de dimitir», li va llançar Eduard Pujol. El partit postconvergent continua sent per a Sánchez el seu soci més cantonades i només té unes setmanes per mirar que, malgrat el divorci anunciat per Carles Puigdemont, Junts li concedeixi el visat dels Pressupostos Generals. 

Fa unes setmanes que el president intenta acontentar els seus aliats per recompondre la majoria que li podria facilitar arribar al 2027. Per a això està deixant que aquests socis (intermitents) es pengin algunes medalles. Va començar al desembre amb Bildu, al qual li va permetre anunciar un acord per mantenir les mesures de l’escut social durant el 2026. Després va arribar la reunió amb Oriol Junqueras, de la qual el líder d’ERC va sortir brandint un acord de finançament per a Catalunya. Aquesta setmana Sánchez ha tancat cinc transferències pendents amb el lehendakari, Imanol Pradales (PNB),i ha concedit a Podem el gol de la regularització de 500.000 estrangers, una picada d’ullet amb què busca que els morats s’obrin a transferir la competència d’immigració a Catalunya. Podem va evitar que Sánchez cedís aquest poder a la Generalitat en una votació al setembre. Ione Belarra va justificar el seu ‘no’ per considerar que aquesta mesura servirà a Junts «per competir» amb Aliança Catalana per «veure qui és més racista». En les pròximes setmanes veurem si Sánchez aconsegueix que uns i d’altres oblidin les greus acusacions i les amenaces de divorci. 

La gestió de la tragèdia d’Adamuz i les negociacions de Sánchez discorren alhora que segueix la cascada d’eleccions convocades pel PP en diverses autonomies per remarcar la debilitat del PSOE a les urnes. Les votacions estan deixant clar el debilitament socialista, però també que els populars han de pactar i cedir davant la ultradreta si volen ser presidents, un retrat que no beneficia Feijóo de cara a les pròximes generals. Aragó vota el 8 de febrer i Castella i Lleó, el 15 de març.

«Hi ha un vent de cua que afavoreix un partit com Vox», va admetre dilluns el líder del PP amb referència a Donald Trump i l’onada conservadora que recorre Occident. Com canviar aquest rumb és el principal maldecap dels populars. El polític gallec pot analitzar si afegir-se a una part de l’estratègia de Santiago Abascal (imitant notícies falses com que els immigrants que es regularitzin podran votar en les pròximes generals, posant objeccions a Mercosur o plantant el Rei, per exemple) és el que està permetent que fins a un milió d’espanyols, segons alguns sondejos, diguin ara que votarien per Abascal malgrat que el 2023 ho van fer per Feijóo.