La transició de Veneçuela

L’anunci de la presidenta "encarregada" de Veneçuela, Delcy Rodríguez, de concedir una amnistia general a tots els presos polítics des que Hugo Chávez arribés al poder, és sens dubte una bona notícia. Ho és per als que s’han batut contra la deriva totalitària del règim bolivarià des de diferents trinxeres durant gairebé tres dècades pagant molts d’ells amb la repressió i la presó i hauria de ser-ho per als que amb bona part dels recursos del país van sortir a la diàspora des d’on mantenen un discurs radical. Però pot ser que els beneficis acabin també sent una taula de salvació per al mateix règim. Perquè la llei per tornar la llibertat a tota la societat civil podria convertir-se en una capa d’impunitat de l’aparell repressiu, com va passar a Espanya durant la Transició.

Chávez va governar amb duresa, però la seva legitimitat era tal que no li van fer falta centenars de presos polítics, en va tenir prou amb detenir els més assenyalats per controlar el poder. Maduro, en canvi, amb una legitimitat qüestionada, fins i tot dins del seu propi règim i amb unes eleccions falsejades, va fer de la presó i la tortura la seva principal estratègia per sotmetre l’oposició. Tots dos van convertir el país en una caserna. L’amnistia inicia una transició. Però, ¿cap a on? No sabem si la decisió és fruit de la pressió de l’autoproclamat president "interí" Trump o del pragmatisme de l’"encarregada" Delcy, que comença a marcar un horitzó diferent. Perquè no és l’única maniobra d’un règim que amb la detenció de Maduro sembla abocat al canvi. Els anys de corrupció han debilitat totes les institucions i especialment l’exèrcit, el pilar del règim totalitari. Els germans Rodríguez han començat a purgar els militars, nomenant gent de confiança. I amb la llibertat que comporta l’amnistia, l’oposició pot organitzar-se. Amb l’exèrcit en hores baixes, un president interí a Washington i una presidenta encarregada a Caracas, per intuir una transició, comença ser urgent saber qui governa Veneçuela.