No ha valgut la pena

Valió la pena, la cançó de Marc Anthony, no es convertirà en un himne del PP. Jorge Azcón va convocar eleccions per no dependre de Vox i va sortir de les urnes més lligat als d’Abascal del que havia entrat. La història d’Extremadura es repeteix.

El resultat del PP ha de ser motiu d’inquietud per a Feijóo perquè els populars han baixat, si bé, sens dubte, la governança d’Azcón havia sigut notable amb la captació de centenars de milions en forma d’inversió en centres de dades i l’ampliació de l’activitat automobilística a Figueruelas.

El PP no pot trobar cap consol en el fet que el PSOE hagi repetit el seu pitjor resultat històric ni tampoc en el fet que Podem hagi desaparegut. És més, el seu mal menor era poder aconseguir la investidura amb l’abstenció de Vox, en la segona votació de la investidura, però aquesta tessitura tampoc s’ha donat.

Vox es converteix en el guanyador de la nit i és el pitjor malson per al PP alhora que deixa de ser un comodí per al PSOE per desgastar els de Feijóo. Si bé, històricament, Podem, Sumar, IU i les altres marques a l’esquerra del PSOE són un un fix en la travessa de suports a la investidura dels candidats socialistes, en el cas de Vox no es pot donar per descomptat el suport al PP.

L’objectiu d’Abascal no és el mateix que el de Yolanda Díaz. El líder de Vox no vol ser una crossa de Génova. A Bambú –seu central de Vox– aspiren a substituir el PP com han fet les seves formacions homòlogues a França, Itàlia i altres països europeus… i si no, en el pitjor dels casos, i com a estadi intermedi, aconseguir el mateix que AfD a Alemanya i desbancar els socialistes en el segon lloc a escala nacional.

Diuen que Aragó és l’Ohio espanyol, per allò que vota igual que el conjunt d’Espanya. Doncs bé, la terra de Goya i de Buñuel li ha donat a la dreta un 52,6%. Sánchez es podrà consolar que el seu Titanic, comandat per Pilar Alegría, ha naufragat i que ho ha fet amb certa elegància, tot i que no ha d’oblidar que, al cap i a la fi, s’ha enfonsat igualment.