Imputats exdirectors de la Guàrdia Civil i el CNI pel cas Pegasus

La jutge d’instrucció número 2 del Tribunal d’Instància de Barcelona, Julia Tortosa, ha dictat una resolució per la qual imputa formalment ex alts càrrecs del CNI i la Guàrdia Civil, a més de directius d’empreses tecnològiques israelianes per l’espionatge amb Pegasus i Candiru. La causa, per presumptes delictes de revelació de secrets i accés il·legal a sistemes informàtics a persones de l’entorn independentista, s’investiga des del mes de setembre passat, quan es va admetre la querella presentada per l’associació de víctimes Sentinel Alliance.

Segons la resolució a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, la jutge ha ordenat comunicar la imputació als exdirectors generals de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón (2018-2020) i María Gámez (2020-2023); l’exdirectora del CNI Paz Esteban; els fundadors i directius d’NSO Group Technologies Ltd (Shalev Hulio, Yuval Somekh) i les seves filials a Luxemburg (Q Cyber Technologies), i els directius de Saito Tech Ltd (Candiru) Eren Shorer, Yakov Weizman i Eitan Achlow.

Azón és des de fa un any magistrat de la Sala Social del Tribunal Suprem, per la qual cosa l’assumpte podria escalar fins a l’alt tribunal atesa la seva condició d’aforat. El més probable, segons les fonts jurídiques consultades, és que la jutge decideixi avançar una mica en les seves indagacions i veure si hi ha prou indicis abans de plantejar-se remetre una exposició raonada davant l’alt tribunal.

Fonts de l’entorn d’Azón assenyalen a aquest diari que la querella no inquieta el magistrat, que en tot cas únicament pot ser investigat pel Tribunal Suprem.

També amb Candiru

En la querella, que abans s’havia presentat a l’Audiència Nacional i va ser desestimada, també s’inclou per primera vegada a més de Pegasus el software espia Candiru, del qual el Govern no ha admès l’adquisició. De fet, va ser el descobriment d’una infecció activa en un dels querellants, Joan Matamala, el que va permetre a Microsoft llançar una actualització de seguretat crítica que va protegir més de 1.300 milions de dispositius a tot el món.

Atès que en l’escrit de querella no s’indiquen els domicilis d’alguns querellats, residents a Israel, la jutge requereix a la Policia Nacional que faci "les gestions necessàries per conèixer el domicili".