Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Regularització massiva

Brussel·les, a Espanya: "Un permís de residència no és un xec en blanc"

Esquerra i dreta xoquen en un debat a l’Eurocambra per la regularització de persones migrants a Espanya

Fora del Consolat del Pakistan el 29 de gener de 2026, esperen centenars de ciutadans per a obtenir documents amb la finalitat de regularitzar la seva situació a Espanya. Les files es donen després de l'anunci del pacte entre el Govern i Podem per a la regularització de mig milió de migrants que van arribar a Espanya fins a 2025.

Fora del Consolat del Pakistan el 29 de gener de 2026, esperen centenars de ciutadans per a obtenir documents amb la finalitat de regularitzar la seva situació a Espanya. Les files es donen després de l'anunci del pacte entre el Govern i Podem per a la regularització de mig milió de migrants que van arribar a Espanya fins a 2025. / Bárbara Favant / EPC

Beatriz Ríos

Brussel·les

El comissari europeu de Migració, Magnus Brunner, va avisar el Govern espanyol que "un permís de residència no és un xec en blanc", amb referència a la regularització de més de mig milió de migrants que resideixen a Espanya de manera irregular aprovada per l’Executiu de Pedro Sánchez, durant un debat a l’Eurocambra.

L’austríac es va pronunciar en el passat apuntant que la decisió sobre la regularització era una competència exclusiva dels governs. Ahir va fer un pas més, i va reclamar responsabilitat a Espanya. "Cada Estat membre ha de garantir que les seves decisions no tinguin conseqüències negatives en altres parts de la Unió", va dir Brunner. "En una unió de Vint-i-set, les accions d’un Estat membre ens afecten a tots", va afegir.

Els permisos de residència a l’espai Schengen, que regula la llibertat de moviment a la Unió Europea (UE), permeten viatjar però no instal·lar-se sense permís en un altre país del bloc que el que va emetre’l. Per aquest motiu, el comissari va avisar que si aquesta persona "ha de tornar a l’Estat membre que va expedir el permís de residència". L’Eurocambra va debatre la decisió del Govern de Sánchez a petició del Partit Popular. Però lluny de convertir-se en un xoc entre eurodiputats espanyols, l’esquerra i la dreta es van enredar en la gestió dels fluxos migratoris.

"Hipocresia"

"Donar amnistia a mig milió de migrants és un desafiament directe a l’espai Schengen", va dir l’eurodiputat popular suec Tomas Tobé. "Mantenir-los a l’ombra no és fermesa, és hipocresia", li va respondre la socialista espanyola Iratxe García Pérez. "Espanya i Europa necessiten migració perquè sense migració no hi ha pensions, no hi ha sanitat i no hi ha creixement", va afegir.

Per a la dreta, la decisió de Sánchez és "irresponsable" i tindrà conseqüències molt més enllà d’Espanya. "Quan un partit polític actua sol, Europa corre perill", va dir Tobé, que va acusar el socialista de prendre la decisió no per una qüestió de solidaritat "sinó d’estratègia política". L’eurodiputat liberal Jan-Christoph Oetjen va defensar la necessitat de garantir un model de fluxos migratoris controlats. Però també que "qualsevol que sigui aquí, tingui una feina, respecti les regles i contribueixi a la nostra societat" hauria de tenir l’oportunitat de quedar-se.

L’extrema dreta va centrar el seu discurs a vincular immigració, criminalitat i abús, encoratjant la teoria del gran reemplaçament. "El Govern espanyol ha demostrat que o no ha après res o està procedint a reemplaçar la seva població", va dir l’eurodiputada hongaresa de Fidesa Kinga Gal. Mentre que Jorge Buxadé, eurodiputat de Vox, va assenyalar que aquestes persones "col·lapsaran els serveis socials", "absorbiran les ajudes socials", "i molts acabaran cometent els crims més horribles". "Com diu Bad Bunny, les persones han de ser tractades amb dignitat i no com a criminals", va contestar el socialista portuguès Bruno Gonçalvez.

Tracking Pixel Contents